Tàrrega presenta el volum 40 de la revista URTX amb un dossier sobre la història de l’ensenyament a Ponent

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell va acollir el passat divendres la presentació del volum número 40 d’URTX - Revista d’Humanitats de l’Urgell, que enguany reuneix 16 nous articles sobre història, art, sociologia, lingüística i altres disciplines vinculades al territori. D’aquests treballs, 7 formen part d’un dossier temàtic dedicat a la història de l’ensenyament a les terres de Ponent.

La publicació, editada per l’Ajuntament de Tàrrega a través del Museu Tàrrega Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i el Museu Trepat, és una miscel·lània d’estudis, assaigs i ressenyes de l’àmbit de les humanitats. Amb quatre dècades de trajectòria, la revista URTX ha difós més de 600 articles i ha donat veu a més de 400 autories.

L’acte va estar encapçalat pel regidor de Cultura, Miquel Nadal; el director dels Museus de Tàrrega, Oriol Saula, i el tècnic arxiver de l’ACUR, Miquel Àngel Farré. La convidada d’enguany va ser Glòria Peret, llicenciada en Ciències de l’Educació i docent, que va destacar “la visió global i exhaustiva que URTX aporta ara en la recerca històrica de l’ensenyament”. També va posar en relleu “la posada en valor de la funció de l’escola rural en nuclis petits de població o el renéixer de l’educació durant la Segona República, estroncada malauradament per la guerra i la dictadura”.

Per la seva banda, Nadal va afirmar que “URTX representa la importància dels museus i equipaments culturals com a espais de difusió del coneixement sobre el passat. La història global es construeix des de les petites històries del món local”.

El dossier especial s’obre amb una recerca de Laia Garcia Garrido sobre l’evolució de l’ensenyament a Lleida des de la Segona República fins al tardo-franquisme. També inclou articles de Ton Solé Bonet sobre la història de l’ofici de mestre; Ramon Rial Carbonell sobre Joaquima de Vedruna i la creació de l’Escola Vedruna de Tàrrega; Ana Belén Rojo sobre els 250 anys de l’Escola d’Art Ondara; Joan Lluís Tous Álvarez sobre l’escola rural; Miquel Àngel Farré Targa sobre la història de l’ensenyament a Guimerà, i Jaume Ramon Solé sobre l’exili i la repressió que van patir els mestres de la Segona República.

El volum també incorpora altres aportacions. Isidro Puig Sanchís aprofundeix en la figura de Josep Serret Vidós, argenter lleidatà del segle XVIII; Sandro Machetti Sánchez analitza les festes majors de Tàrrega de 1914 i 1916 a partir de pel·lícules conservades; Josep Vicenç Mestre Nogué i Frederic Porta Capdevila estudien l’evolució del pensament de Francesc Macià a través dels seus discursos, i Natacha Filippi recupera la tasca de les dones en l’agricultura urgellenca del segle XX. En l’apartat de ressenyes, Miquel Aguilar Montero publica un atles lingüístic del domini català.

URTX 40 es completa amb els treballs de les residències de creació artística de l’ACUR 2025. Jordi Jon Pardo Acebedo reimagina la Guerra Civil a partir d’un dietari de Josep Flaquer; Arnau Moreno Grau explora el món rural i domèstic targarí al voltant de la producció i l’ús de la llana, i Gabriela Piwar reflexiona sobre la seva estada a Tàrrega i a l’ACUR.