L’Ajuntament de Tàrrega ha formalitzat aquest dilluns un conveni amb Adelais de Pedrolo, filla de Manuel de Pedrolo (1918-1990), en relació a la gestió i la difusió del llegat de l’escriptor. A més de desenvolupar línies estratègiques per divulgar la figura i l’obra de Pedrolo, l’acord estableix el marc jurídic perquè el consistori targarí adquireixi la casa situada al carrer Major on va residir l’autor mitjançant la donació que efectuarà la seva filla, actual titular de la propietat. En aquest sentit, el conveni preveu també que l’Ajuntament s’encarregarà d’arranjar i adequar l’edifici per transformar-lo en una casa museu dedicada al literat.
En concret, Adelais de Pedrolo farà donació al municipi de dos immobles corresponents als números 5 i 7 del carrer Major de Tàrrega. Del número 5 cedirà la planta baixa, la planta primera i les golfes; i del número 7, la planta primera. La planta baixa del número 7 continuarà en mans de la Fundació Manuel de Pedrolo. La resta de la propietat romandrà per ala propietària en règim d’usdefruit. L’equipament comptarà a més amb un centre d’estudi que custodiarà la biblioteca de l’escriptor i fomentarà l’estudi acadèmic de la seva obra. L’objectiu és que el format de casa – museu permeti impulsar la divulgació del llegat «pedrolià» a través del relat de la seva vida i obra mitjançant el seu espai de vida i treball quotidià.
La signatura del document s’ha fet aquest dilluns per part de l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan i Adelais de Pedrolo en presència també del regidor de Cultura, Carlos Vílchez. L’alcaldessa ha assenyalat la importància del conveni per la «necessitat» de disposar de la casa pairal de Pedrolo a Tàrrega com a puntal per divulgar la seva figura. En aquest sentit, ha assegurat que es posaran a treballar el més ràpid possible per fer realitat la casa – museu en honor a un dels «autors més prolífics» de les lletres catalanes. De la seva part, Adelais de Pedrolo ha mostrat la seva satisfacció per l’acord assolit ja que és una «porta d’entrada per donar continuïtat i reconeixement a l’obra del meu pare». Segons de Pedrolo, es fa realitat un projecte «llargament desitjat».
La rehabilitació urbanística de l’edifici també contribuirà a dinamitzar el nucli antic de Tàrrega. En aquest sentit, la casa – museu s’integrarà dins una ruta «pedroliana» que se senyalitzarà a la ciutat. A més, l’espai actuarà en xarxa amb el conjunt d’equipaments culturals de proximitat ubicats a la mateixa zona com el Museu Tàrrega Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i la Biblioteca Pública Germanes Güell. També es preveu obrir la infraestructura a la ciutadania a través d’accions culturals. Així mateix, el conveni estableix iniciatives coordinades amb l’Espai Pedrolo de Concabella.
Igualment, amb l’objectiu de recuperar la memòria de Pedrolo, l’Ajuntament de Tàrrega també convocarà conferències, debats, seminaris i jornades que contribueixin a preservar i difondre el llegat de l’escriptor nascut a l’Aranyó. Tot plegat, suposarà un significatiu pas endavant en la divulgació d’una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània. A la vegada, s’estrenyen els llaços entre Pedrolo i Tàrrega, ciutat on va residir durant bona part de la seva vida.
Cal tenir present que tant el Museu Tàrrega Urgell com l’Arxiu Comarcal de l’Urgell custodien, fruit de donacions anteriors, el llegat bibliogràfic ‘Biblioteca Antiga del Fons Patrimonial Pedrolo’ i ‘Arxiu patrimonial del llinatge Pedrolo (1056 – 1941)’, del qual existeix catàleg, mobles exposats a les Sales Nobles del Museu i una col·lecció de vestits. D’altra banda, l’any 2018 i en el marc de l’Any Pedrolo, Tàrrega va dedicar un llibre i una exposició sobre els vincles de la ciutat amb la coneguda novel·la de ciència ficció ‘Mecanoscrit del Segon Origen’. L’any 2020, el Museu Tàrrega Urgell també va acollir una mostra que posava de relleu el pensament social i polític de Pedrolo. Considerat un dels autors més prolífics en llengua catalana, Pedrolo va conrear la novel·la, la poesia, la dramatúrgia i la traducció. La seva intenció va ser apropar la literatura catalana a tot tipus de lectors i va experimentar amb la novel·la negra, la ciència – ficció o el teatre de l’absurd. El 1979 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
