Tatiana Cercós i les joies botàniques

Un anell de fulla de l'olivera, unes arracades de tuia o un collaret d'heura. Aquestes són algunes de les joies que crea la lleidatana Tatiana Cercós al seu estudi de Térmens. El seu projecte es diu Artèria Botànica i actualment només es ven en alguns comerços de la província i també a través del seu web Arteria.cat. La Tatiana sempre ha tingut molt clar que el medi ambient s'ha de cuidar i conservar. Aquest amor a la natura l'ha traspassat a la seua feina de confecció de joies, un negoci que va començar arran de la crisi econòmica i que l'ha convertit en emprenedora. Actualment la Tatiana combina la seua passió treballant com a monitora a l'escola de Térmens i viatja per fires de la demarcació ampliant horitzons i públic.

• Explica'm una mica com comença aquesta passió per l'art...

Doncs d'una manera molt natural. Primer vaig fer el graduat d’Arts i Disseny a l’Escola Massana de Barcelona i va ser bestial perque vaig descobrir un munt de coses diferents. Aquí a Lleida havia estudiat  batxillerat humanístic, o sigui no vaig fer ni l’artístic ni res. Anava bastant perduda i no sabia cap a on tirar i llavors amb el graduat vaig poder tastar una mica de diferents coses i una d’elles va ser la joieria. També vaig fer una mica de tèxtil, serigrafia, etc. Llavors, joieria em va agradar molt i quan vaig acabar el graduat, doncs vaig fer el cicle de grau superior.

• I quan vas acabar aquests estudis què passa?

 Clar, vaig acabar, vaig tornar cap aquí i llavors vaig començar a produir una mica de joieria, intentar fer algunes fires, buscar algunes botigues i això, i primer feia una joieria molt orgànica i de formes arrodonides, tot molt natural però, no tenia res a veure amb la joieria botànica que faig ara.

•  I com es produeix aquesta evolució? Per què al final decideixes dir: “Aposto per aquí”?

Jo el que intento és fer peces que no només estèticament siguin maques tot i que el sentit de la estètica és molt subjectiu. Però, intento que hi hagi un concepte darrere i per mi és molt important tenir cura del medi ambient, m’agrada molt la natura i les plantes. Hi tinc un gran respecte. Llavors creia molt adient poder relacionar aquestes dues passions en fer un projecte que les uneixi. Està tot molt relacionat amb el tema de les llavors, perquè tinc un projecte paral·lel de Retorn a la Natura, i són unes boles de llavors que estan fetes amb argila, amb terra que normalment utilitzo per a fer les joies. Quan algú compra una joia meva, doncs també s’emporta la bola.

•  I què han de fer amb aquesta bola?

 Aquesta bola l’han de llençar. Molta gent crec que la llança al jardí de casa seva però, l’objectiu es llençar-la pel món a qualsevol jardinera de qualsevol ciutat o algun solar o pati que estigui abandonat. El fet que es pugui llençar està molt bé perquè potser hi ha algun recinte que no hi podem accedir però si que hi podem llençar la bola. Bàsicament es llençar la bola  i ja està, la natura fa la resta. Quan comenci a ploure, la bola aquesta es desfà i aquella mica de terra que té i adob natural doncs fa que comenci a sortir la planta. I funciona! Està comprovat.

•  Quant fa que vas iniciar aquest projecte “Botànica”?

Doncs fa un any i mig.

• Quin és el procés de creació d'aquestes joies?

Quan vaig començar a confeccionar les fulles em sortien foradades, trencades,… i poc a poc he anat perfeccionant la tècnica. La tècnica es fa amb microfusió: es fa amb uns motlles. No té cap més secret. Alguns dels motlles els faig jo i d'altres els compro. Depèn de les peces perquè n'hi ha que necessiten un motlle de guix que quan s'acaba es trenca i esdevenen úniques. Després podem fer un motlle amb cautxú o silicona volcanitzable, que fa que en puguis reproduir moltes més i que no faci falta arrancar la fulla cada vegada. 

• Quins són els criteris a l'hora de seleccionar les plantes?

Normalment quan sortim a caminar, donem un tomb o fem un viatge em fixo molt amb les plantes de cada regió. Les peces que elaboro són de plantes del territori, per exemple tinc fulles d'olivera que pertanyen a arbres del Cogul. 

• Com vens les teves joies?

Venc les peces directament. Ni dipòsit ni res. Directament a la botiga i ara també venc molt online a través d'internet. No em puc queixar perquè darrerament em funciona molt bé.

• Per exemple, aquesta de l’olivera em deies que es poden trobar al Centre d’Interpretació de l’Oli. No?

Sí, Al Centre de la cultura de l’Oli a la Granadella. Realment hi ha una col·lecció sencera, que hi ha les arracades i també l’anell i l’agulla de pit.

•  I ara cap a on estàs evolucionant?

Doncs vull mirar com puc solucionar el tema del color que és com una cosa que tinc pendent. He probat amb resines, amb esmalts, amb pintures, amb moltes coses relacionades amb el color i… no m’agrada gens perquè el resultat és molt artificial. Realment, el color sí que potser s’assembla als colors de la natura però, l’acabat és brillant i no m’agrada. Llavors, ara estic investigant amb el tema dels tints naturals, que ja hi havia treballat i fet alguna cosa i estic tenyint cordills de cotó, de llí… A veure què en surt.

• Ja per acabar parlan's de la teua Web

La web fa des de l’agost- setembre del 2016 que va sortir. Realment n’estic molt contenta. Al principi no hi tenia gaire fe perquè pensava que és un producte que s’ha de veure i, sobretot, provar, perquè interactura directament amb el cos. Però, realment m'ha sorprès molt perquè la gent a les fires m’ho demanava , i m’he adonat que potser, els clients que em compren a la fira, em compren una peça o dos, al final s’acaben comprant per la web tot el conjunt. Estic molt contenta, ha anat molt bé. www.arteria.cat