L’Ajuntament de Térmens ha iniciat les tasques d’eliminació de la vegetació que cobreix l’estructura de l’antic edifici del molí medieval del municipi situat a la riba esquerra del riu Segre, dins l’anomenat Sot de la Franquesa. Els treballs, promoguts i finançats pel consistori, s’allargaran fins a finals del mes d’agost.
Aquesta actuació forma part del procés d’estudi d’aquestes restes arquitectòniques a fi d’iniciar els tràmits per protegir-les sota la categoria de bé d’interès local i desenvolupar, al llarg del 2019, el projecte de conservació i restauració que permetrà recuperar el complex de l’antic molí santjoanista. L’alcaldessa, Concepció Cañadell, ha destacat aquesta iniciativa, ja que “suposa aprofundir en el coneixement històric i patrimonial del municipi i, a més, serà un important atractiu per donar conèixer el nostre poble”.
Aquest molí de farina de dues moles i documentat des de finals del segle XII, juntament amb la séquia que l’alimentava i el conjunt d’edificacions que el conformaven, era propietat de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem i era administrat pel Comanador de Térmens. L’any 1835, els béns de l’Orde van ser desamortitzats, començant el declivi del complex del molí. Tot i això, els edificis del molí van arribar íntegres al segle XX. Durant la Guerra Civil espanyola, l’establiment del front al riu Segre li va ocasionar danys irreparables. Des d’aleshores, l’oblit i la vegetació l’han mantingut en l’anonimat fins ara.
L’eliminació de la vegetació que el cobreix ha permès descobrir que una gran part d’aquest edifici va ser convertida en un niu de metralladores durant els nou mesos en què Térmens es va establir com baluard republicà durant la batalla del Segre. Aquesta estructura bèl·lica, de la qual se’n desconeixia l’existència, està gairebé intacta i els treballs d’excavació i recuperació permetran aprofundir i contribuir en l’estudi i coneixement d’aquest combat. Així mateix, recentment, s’han identificat un seguit de fotografies que mostren aspectes inèdits de les fortificacions a Térmens durant el desenvolupament d’aquesta batalla i que complementen la troballa del molí.
Aquest projecte també inclou l’estudi de l’origen de la xarxa de rec que alimentava la séquia del molí i alhora permetia regar «l’Horta Vella» del municipi. S’apunta la tesi que l’origen del tramat de la séquia vella, així com el molí, podrien ser d’època andalusina, no obstant això caldrà confirmar-ho un cop estiguin més avançats els estudis i s’hagin iniciat els treballs de conservació i restauració de les estructures arquitectòniques del molí.
