Els testimonis d’uns veïns d’Alentorn han permès localitzar i exhumar set víctimes republicanes de la Guerra Civil a la fossa de l’Era de Cal Lico, dins del terme d’Artesa de Segre. Les restes, recuperades pel Departament de Justícia a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, seran analitzades per determinar-ne la identitat i retornar-les a les famílies.
Es tracta d’una de les intervencions més recents del Pla de fosses 2023-2026, que té com a objectiu recuperar i identificar víctimes desaparegudes durant el conflicte. L’excavació s’ha desenvolupat entre els mesos d’agost i setembre i ha permès localitzar restes de set individus les primeres anàlisis dels quals apunten que serien soldats republicans morts en combat.
Sis d’ells es trobaven en fosses dobles, de poca profunditat i amb dimensions reduïdes, amb els cossos disposats en posicions capiculades. El setè cos s’ha localitzat en una fossa individual, parcialment afectada per feines agrícoles posteriors; tot i això, els arqueòlegs consideren que podria haver estat, en origen, una altra fossa doble.
Segons les primeres anàlisis, els soldats haurien mort al front del Montsec entre finals de 1938 i inicis de 1939. Durant les tasques d’exhumació també s’han recuperat objectes personals com calçat, botons, sivelles i una insígnia del Cos de Transmissions de l’Exèrcit de la República. Les restes estan ara sota estudi antropològic i genètic per obtenir-ne el perfil d’ADN i facilitar-ne la identificació, amb l’objectiu de retornar-les a les famílies.
El descobriment de la fossa ha estat possible gràcies a la informació aportada per dos veïns d’Alentorn, que van transmetre els records del seu pare, mort el 2008, sobre els enterraments realitzats durant el Guerra Civil a l’Era de Cal Lico. Segons el testimoni, aquell indret havia acollit un punt de vacunació contra el tifus per a soldats i civils i va ser utilitzat com a lloc d’inhumació dels combatents morts.
El director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, ha explicat que aquesta intervenció suposa “un pas més en el compromís del Govern” i en la restitució de la dignitat de les víctimes. I ha afegit que “és un acte de justícia i de reparació, tant per a les famílies com per a la memòria col·lectiva”.
