La primera estació internacional d’aterratge de cables submarins de Catalunya està a punt per posar-se en marxa a Sant Adrià de Besòs, molt a prop de les icòniques Tres Xemeneies. El recinte, batejat com a Barcelona CLS (Cable Landing Station), l’ha liderat AFR-IX Telecom amb una inversió de 10 MEUR, dos més del que s’havia anunciat, i la previsió d’acollir fins a vuit cables de fibra òptica submarina que permetin enllaçar connexions procedents de l’Àsia, l’Àfrica i el Mediterrani amb els Estats Units. De moment, l’estació arrencarà a finals d’any amb la connexió de dos cables, mentre el tercer s’espera que arribi l’estiu del 2024. Els responsables de l’empresa catalana esperen fregar la plena capacitat el 2027.
AFR-IX opera la Barcelona CLS com a gestor independent i llogarà l’ús a operadors de telecomunicacions. L’estació és la segona de l’Estat d’aquestes característiques, després de la de Bilbao, i té com a objectiu ser una alternativa a la instal·lació de Marsella, que és el port tradicional pels cables que provenen d’Àfrica i Àsia i ara rep una quinzena de connexions.
El conseller delegat de l’empresa, Norman Albi, ha explicat que l’estació catalana serà «un port obert» i comptarà amb un corredor de cables submarins de manera que cada empresa no se les hagi d’empescar per entrar com passa a França sinó que l’arribada sigui ordenada. «A Marsella l’entrada és molt complicada perquè tothom es creua amb tothom», ha destacat Albi.
La inversió de 10 milions es desglossa en 7 que es dediquen a l’estació en sí, ubicada a pocs metres de Les Tres Xemeneies; i 3 més per la infraestructura marítima i costanera per permetre l’entrada dels cables. L’empresa no ha detallat quan espera que arribin els primers cables amb precisió però ha compartit que la seva previsió és que dos estiguin operatius «abans de finals d’any». Una de les connexions més esperades és la del cable Medusa, que està en procés de contractació i que permetrà connectar els països del nord d’Àfrica amb Catalunya, per després creuar l’estret de Gibraltar per terra fins a Lisboa.
El projecte ha comptat amb la complicitat de les administracions, com la Generalitat que el considera «una infraestructura estratègica pel sector digital de Catalunya», segons ha dit l’encara secretari general de Polítiques Digitals, David Ferrer, en el que pot ser un dels seus últims actes públics del membre de l’equip format per l’ex-vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, que ha volgut assistir a l’acte.
Ferrer ha narrat que la idea va néixer fa 9 anys als despatxos de la direcció general de Polítiques Digitals liderada per Puigneró que ha posat «totes les facilitats» perquè l’empresa pogués tenir els permisos per operar i superar «l’anomalia» de les connexions via marítima a la Península Ibèrica.
Al seu torn, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que ara ha assumit part de la cartera de Polítiques Digitals, ha destacat que el 98% del trànsit de dades d’Internet circula per cables submarí. «Volem construir una àrea metropolitana de la mediterrània», ha dit
Sortida a borsa
Un cop completada la inversió, l’empresa té la intenció de sortir a borsa quan la situació sigui propicia. Ja ha completat el primer pas, que és constituir-se en una societat anònima i ara esperaran a que els mercats no estiguin «moguts». «Hem d’estudiar si té sentit sortir ràpid o la primera meitat de l’any que ve», ha dit Albi.
