“Treballo perquè el pròxim alcalde de Mollerussa ho tingui més fàcil del que ho he tingut jo”, Marc Solsona

Marc Solsona és alcalde de Mollerussa des del desembre del 2010. Ho va ser primer amb Convergència i Unió, després amb Junts per Catalunya i ara amb la marca local Mollerussa Primer. Després de tres mandats amb majoria absoluta, governa des del 2023 en un tripartit amb els dos regidors del PSC i tres dels quatre regidors de Junts.

A les portes de la 152a Fira de Sant Josep, Solsona fixa quins són els projectes que marcaran els darrers anys de la seva trajectòria com a alcalde després d’anunciar que no optarà a la reelecció a les eleccions municipals del 2027.

 

Vostè ha dit en els darrers anys que la pandèmia va fer que els ajuntaments haguessin de retornar als serveis bàsics i indispensables per al ciutadà. En aquest aspecte, la percepció que tenen els mollerussencs és que més enllà del centre, la ciutat està descuidada.

L'anàlisi política era que fins abans de la pandèmia les polítiques públiques havien d'innovar en temes més sectorials, perquè es donava per fet que el que era la seguretat, la llum, la via pública o la neteja ja ho teníem. A Mollerussa, es va fer la transformació del centre, que va ser important, però a part d’això durant molts anys no es va fer cap inversió en carrers, estrictament. I això, sumat al criteri de no esporgar, a la plaga d'estornells i a una certa sensibilitat ciutadana, fa que es posi en el debat polític aquesta necessitat de millorar els bàsics. Això eclosiona en les eleccions municipals i considero que a mi em penalitza.

En via pública, qualsevol contracte o reparació que no puguis fer directament requereix uns processos que fan perdre capacitat de reacció immediata a l’administració. Tot plegat ha evidenciat aquesta falta d’inversió i és per això que aquest any hi haurà una inversió directa en el pressupost municipal de dos milions d'euros encarats a asfalt, voreres i senyalització vertical i horitzontal. A més, millorarem l’accessibilitat en 132 punts de Mollerussa per les cadires de rodes, aconseguint una ciutat 100% adaptada i accessible.

Si, a més, un dels bàsics és la seguretat associada a la il·luminació als carrers, tindrem la reposició i el canvi dels 3.000 punts de llum de la ciutat a led amb un estalvi energètic i econòmic i també una millora en l’enllumenat municipal. Per tant, perquè el bàsic torni a tenir protagonisme i es pugui subsanar, hem d’actuar integralment tot el municipi. Ara, per molt que arreglem una llum o un forat i per molt que ho puguem quantificar, no millora la percepció. Per canviar la percepció, hem de fer accions realment que siguin més disruptives, com invertir-hi dos milions d’euros.

En termes de seguretat, ja s'ha adjudicat la nova Àrea Bàsica Policial amb un pressupost de més de 7 milions d'euros i unes obres amb un termini d'execució de 18 mesos. Hi haurà un canvi perquè tindrem més policia i la Policia Local es traslladarà a l'actual comissaria de Mossos. A més, nosaltres traiem ara l'oferta pública amb l’increment de tres agents, passant de tenir 21 agents a 24, i hem demanat al Departament de l'Interior que s'elimini la taxa de reposició en la policia local. Si per l’organització i les contingències, el nostre ideal de plantilla ha de ser d’un nombre d’agents, hem de poder fer tot el procés de contractació. No té sentit que diguin que això és prioritari i que no tinguem cap instrument per poder subsanar-ho. 

Un altre d’aquests bàsics és la salut. Ja tenim en marxa el nou CUAP, que no està inaugurat oficialment, està obert parcialment i sabem que hi ha una inversió associada al CAP. El retorn als bàsics és el que al final recau en el dia a dia de la població, que té la sensació que els impostos els paga per això.

 

En aquest mandat també hi ha hagut un canvi d’estratègia pel que fa a l’esporga dels arbres, però, així i tot, sembla que hi ha zones on no s'acaba d’arribar, d’altres llocs on les restes de la poda hi són durant mesos...

Hi havia un relat dels arbres feliços en el qual no s’havia de fer un tractament radical i correctiu. El debat el vam tenir també aquí a Mollerussa en un congrés sobre espais verds que va validar aquesta estratègia, però funcionalment la gent no ho veia perquè hi havia problemes de neteja, arbres molt grans i, fins i tot, incidències importants amb algunes ventades.

Calia un canvi d'estratègia i això em va penalitzar electoralment perquè la gent no ho entenia. Quan vam formar el nou equip de govern, el Joel Bastons va entrar com a responsable de l'àrea i ell tenia clar que s'havia de fer el canvi. Vam provar-ho el primer any i, com que els arbres estaven molt densos, va caldre buscar suport extern, però es van notar els resultats.
Aquest any ho fem directament amb personal propi i no tenim del tot ben tancat el cercle. Un cop es van fer els arbres grans, han quedat els més petits i amb un any més ja haurem fet tot el municipi i, per tant, la reposició del programa d'esporga ja serà molt més ràpida.

Després tenim una empresa associada que ha d'anar a recollir les restes i per temes administratius, de comunicació i de conveniències, no hem estat prou àgils. També és mala sort que les que no es recollissin estiguin al peu d'una via de les més transitades de Mollerussa, davant d'una empresa molt gran i per on passa moltíssima gent. Tot i així, tenim menys pressió ara per recollir les branques que abans per no esporgar. 

 

Una de les reclamacions importants dels darrers anys és el refugi d’animals amb crítiques constants a la gestió del benestar animal. Tot això s’acabarà un cop estigui enllestit el nou espai?

Segurament les crítiques no acabaran, perquè és un tema molt sensible i sempre hi ha coses a millorar, però aquí hem actuat amb perspectiva i és important que es vegi. Farem un refugi al parc de la Serra, adaptat a les normatives i la petició és que això es pugui gestionar a escala comarcal. El refugi està en encàrrec de projecte, hi ha la subvenció associada i, en aquest sentit, anem bé. 

Tot i així, el refugi d'animals no resol el problema de les colònies de gats, ni les casetes d'alimentació per gats, ni certs comportaments d’usuaris amb el tema del menjar en la via pública. Sempre hi haurà problemes en aquest sentit, però és veritat que des que existeix una associació com Adopta’m, que lidera el refugi i la gestió d’adopcions, nosaltres tenim els interlocutors més clars. Amb tot això, tenint personal propi i havent tingut un lloguer d’un refugi mentrestant, ho tenim encarat en una línia que penso que és la correcta.

 

Seguim amb projectes estratègics com el nou parc municipal. Ja hi ha una proposta escollida fruit del procés participatiu realitzat l’any passat, quins són els pròxims passos?

El pròxim pas ha de ser l'encàrrec del projecte. L’estratègia que teníem els diferents grups polítics del consistori era, amb pressupostos a la Generalitat o al Govern central, poder negociar i aconseguir el finançament per l’encàrrec. 

Estem parlant de xifres del voltant de 800.000 euros només el projecte i de moment, no hi ha pressupostos ni al Govern espanyol ni al català. Un encàrrec d'aquesta magnitud no el pot fer l’Ajuntament directament i, per tant, estem buscant altres vies. Mentrestant, hem fet algunes millores com l’any passat per la Fira i tenim alguna partida al pressupost per condicionar el parc mentre no es pugui dirimir l'actuació definitiva.

 

Pel que fa a equipaments culturals, L’Amistat va celebrar fa poc el seu centenari, però ha deixat de tenir una programació estable. Quin projecte tenen per al teatre?

És difícil tenir una programació estable quan tenim el teatre ocupat, directament o per tercers, pràcticament tot l'any. El valor del Teatre L'Amistat és que és un teatre d'ús per tothom, no té una exclusivitat artística o d’un perfil d’usuari que en pugui fer ús. 

Nosaltres potser no hem tingut la capacitat de fer veure tot el que s'hi fa i pot fer la sensació que no hi ha una programació estable, però hi ha una programació constant, que és diferent. No és estable de teatre, però és constant d’activitats i això el converteix en una de les instal·lacions culturals més utilitzades de la província. Si sabéssim encapsular-ho tot i posar-ho més bonic, potser la percepció no seria que no hi ha programació teatral, sinó que hi ha una programació constant d'activitats que fan que tinguem una instal·lació a ple rendiment.

 

Durant la darrera campanya electoral el seu partit també va prometre el canvi d’ubicació de la biblioteca. Ara, en l’espai que proposaven s’hi instal·larà un supermercat. Està dins dels seus plans buscar un nou emplaçament per la biblioteca?

La meva formació política vam intentar fer una proposta realista perquè la biblioteca, que havia sigut molt potent al principi, ara és considerada com a no adequada i, per tant, no pot créixer i necessitem buscar un nou espai. Vam veure una oportunitat i teníem un preacord per poder presentar a la Generalitat els 2.800 m2 de l'antiga SEAT per poder-ho fer, però l'administració és lenta i no podem competir amb un operador privat.

L’Ajuntament només pot comprar en base al preu de taxació, no podem arribar a un acord privat pel valor que vulgui la propietat, però no per falta d’interès municipal. Ja havíem anat a veure les instal·lacions amb l’equip de govern, hi havia una estratègia i teníem el compromís de la Generalitat de disposar d’un milió d’euros per poder-ho arranjar. Ara estem en converses amb la Generalitat, perquè la biblioteca continua sent no adequada i hem de buscar mirar com l’adeqüem i en quin emplaçament ho podem fer.

 

Dilluns vinent han d’aprovar pressupostos. L’any passat els comptes es van “encallar” en l’àrea de recursos humans, amb una reestructuració i un canvi de cap de l’àrea entremig. Hi ha un problema amb el personal del consistori?

No hi ha problemes de personal. La tramitació administrativa de les contingències laborals no és fàcil i Mollerussa estava immersa l’any passat en un procés que s'ha d'estabilitzar 97 persones amb concursos de mèrits i concursos d'oposició. Per tant, hi havia un percentatge molt gran de la plantilla en una certa incertesa. A més, a vegades tens la sensació que el focus està en allò que no fem prou bé i no en buscar la solució, ser àgils i prioritzar el servei públic. No havia passat mai i l’any passat va passar que es va haver de tancar algun servei puntual en algunes jornades, com el casal d’avis o la biblioteca, perquè no vam ser capaços de substituir a temps. No pot ser que prioritzem l'expedient administratiu abans que el servei públic.

El màxim responsable per dirigir l'Ajuntament és l'alcalde i les meves competències vull exercir-les al 100%. Per tant, vull tenir capacitat de decidir, d'organitzar i de poder ordenar els temes. Vam tenir una cosa positiva que va ser que després de molt temps hi ha un secretari que ha guanyat a la plaça. Hem ordenat l’àrea jurídica, la de contractació i la de recursos humans. Vaig fer un relleu de responsabilitats en recursos humans per mirar d'encarar tota l’estabilització de personal abans del 31 de desembre, que era la data que teníem com a límit, i ho hem aconseguit.

Ara estem en una fase en la qual continuen havent-hi conflictes o circumstàncies a resoldre, però intentem que tinguin impacte zero. En el pressupost de l'any passat hi va haver objeccions o alguns paràmetres d'informació que no eren positius. Aquest any tampoc han canviat tant les coses, per tant, assumim el que hi hagi perquè ho tenim tot en vies de solució i en marxa. 

 

Els pressupostos els aprovaran perquè vostè torna a governar amb majoria, però aquest mandat ho fa dins d’un tripartit amb PSC i Junts. Com ha canviat això la governança a Mollerussa?

Canvia, per exemple, en l'elaboració dels pressupostos. Nosaltres tenim peticions d'Esquerra o del PP i el que diem és que primer hem d'entendre nosaltres. Per tant, el pressupost que presentes ja ha format part d'un procés de negociació amb tres partits i el marge per poder complaure la resta és menor. Tot són aprenentatges i jo estic content de governar i fer-ho amb Junts i amb el PSC. 

Ens estem entenent bé en el nostre dia a dia i la figura de l'alcalde té una certa predominança, però intentem que tothom pugui tenir la seva presència i la seva incidència a l'hora de poder dirimir les seves polítiques.

Políticament, anem bé, tot i que potser és el mandat més difícil a nivell intern a l'hora de gestió del dia a dia, però no és un tema d’avinences polítiques, sinó d'operativa interna. En això estic molt content perquè la Generalitat ja ha publicat una modificació de mesures urgents en termes de contractació pública que permeten simplificar i accelerar processos. Des d’Ara Pacte Local vam portar aquesta proposta aquí a l’Ajuntament i a la Diputació de Lleida, ja que la hiperburocratització i la desprotecció del proveïdor local era evident amb la llei tal com estava.

Aquella petició s'ha aconseguit i tots aquells proveïdors o contractes que no superin els 15.000 euros en la suma de les seves anualitats poden ser tractats com un contracte o un pagament menor i es poden fer de manera més àgil evitant la licitació pública.

 

Vostè va anunciar que aquest seria el seu últim mandat i ja ens trobem gairebé a la meitat de la legislatura. Ha pensat què farà quan deixi de ser alcalde?
Doncs no, la veritat. Ho vaig dir el dia de la investidura i ho he anat dient durant tot aquest temps que si no hi hagués hagut la pandèmia ni tota la volatilització del meu univers polític, possiblement no m'hauria presentat en aquestes últimes eleccions. Per un tema de responsabilitat, de relleus i de fixar posició política en molts termes, considerava que després de tres majories absolutes era molt difícil renovar i més amb competència dins del mateix univers polític.

Per tant, era assumir uns riscos que potser més d'un no hagués assumit podent marxar amb tres majories absolutes, havent estat diputat al Congrés i al Parlament, havent sigut el primer alcalde de Catalunya en anar a Fiscalia per l'1 d'octubre i havent estat investigat pel cas Pegasus per ordre judicial pel CNI. El meu llegat polític a nivell local i nacional tenia un tancament, però la pandèmia ho va canviar tot. Calien persones amb habilitats, coneixement i valentia per poder emprendre accions i feia falta reivindicar la política com a servei públic. 

Jo tinc les meves idees i les vull continuar tenint. Preferiré perdre amb les meves idees que no guanyar amb les idees d'un altre. Aquesta premissa va fer que fixéssim posició i plantegéssim Mollerussa Primer, que va funcionar, vam guanyar les eleccions i hem aconseguit governar.

Què faré després? Jo treballo cada dia perquè el pròxim alcalde o alcaldessa ho tingui més fàcil del que ho he tingut jo i perquè puguem dir que Mollerussa funciona. A partir d'aquí, jo tinc habilitats i formació per poder emprendre i fer moltes coses. A mi no em preocupa, tinc 48 anys, estic un dels millors moments de la meva vida i quan hagi de fer un nou camí, sigui en la política, en el sector privat, o amb alguna fórmula pròpia de negoci, ho encararé amb tota l'actitud.

 

En tot cas, als últims comicis es va presentar sota la marca independent Mollerussa Primer. Aquest grup polític ha de tenir continuïtat sense vostè?

Evidentment, tindrà la continuïtat que la gent de la llista i de l'equip vulgui tenir. Mollerussa Primer va ser la candidatura de l'alcalde i hi havia un actiu i una marca pròpia que podia ser jo, però ha de ser capaç d’articular-se perquè formem part d’Ara Pacte Local, amb la vicepresidència de la Diputació de Lleida amb la Rosa Pujol, una vintena d'alcaldies a Catalunya i més de 40 regidors a les terres de Lleida.

Nosaltres el que reivindiquem, i penso que això cada dia ha de tenir més força, és que més enllà de l’eix ideològic i nacional, que jo tinc clar que soc un polític de centre independentista, ara cal fer una reivindicació de la política útil. La gent només recuperarà confiança en els polítics si la política és útil i beneficia el dia a dia de la gent. Podem tenir grans relats nacionalment, però si no fem polítiques que la gent les noti, no servirà per a res.

 

Li preocupa que els diferents populismes d’extrema dreta puguin fer-se un lloc d'aquí a dos anys a l’arc consistorial?

Hi ha una diferència entre el popular i el populisme. Un pot ser de dretes i això no t’ha d'estigmatitzar en contra de la immigració, ni dels treballadors. No podem anar als extrems. La cosa està en el fet que, des del sistema, aquest s’ha de millorar i per fer-ho, cal proposar millores. Això seria el popular, el que s'hauria de fer a nivell lògic.

El populisme critica el sistema i el posa en els seus extrems, però no aporta cap solució. Per tant, es queda en la identificació, en la crítica i d’això a l’emprenyament i el vot rupturista. Això és imbatible en segons quins moments, perquè la política sistèmica no ha afrontat els debats com tocaven i és un camí lliure per articular un discurs que la gent volia sentir fruit del desengany. Hem de reivindicar la utilitat. Jo, que soc prosistèmic, només puc combatre el populisme aportant solucions i fent polítiques útils que es notin.