Un de cada quatre embarassos no acaba amb el nadó als braços dels pares. Malgrat ser freqüent però, la mort perinatal i gestacional és encara a dia d’avui un tema tabú. «És un dol desautoritzat», explica la responsable assistencial del Servei de suport al dol de Ponent, Montse Robles, perquè que la societat no reconeix aquests infants i sovint en minimitza les seves pèrdues. Amb motiu del Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal, que es commemora el 15 d’octubre, l’entitat ha organitzat per a aquella jornada diverses activitats per «trencar el silenci» i donar visibilitat a aquest dol. Cada any, aquesta associació de les comarques de Lleida atén de mitjana entre 30 i 40 famílies que han passat per aquesta experiència.
«Malgrat ser més freqüent del que pensem», el dol gestacional i perinatal «és un dels dols més silenciats que hi ha», assegura Montse Robles. El fet que els infants no hagin arribat a formar part de la societat fa que aquesta no els reconegui i se’ls negui la identitat. A tot això, s’hi suma l’experiència traumàtica que han hagut de passar els progenitors, que acostumen a sentir-se «sols» i «poc reconeguts i validats com a pares», explica la responsable assistencial de l’associació.
A més, la legislació «tampoc acompanya» a aquestes famílies. En aquest sentit, una de les reivindicacions de les entitats que tracten el dol perinatal és la creació d’un registre on es pugui inscriure a aquests nadons. «Que aquestes criatures puguin ser col·locades, per exemple, dins el llibre de família» ja que «estem parlant de la pèrdua d’un fill», indica Robles.
A més de visibilitzar aquestes morts, una altra de les principals demandes de les associacions és que els professionals sanitaris facin una formació específica relacionada amb aquest tipus de dol. Montse Robles afirma que en aquest aspecte s’ha avançat poc, ja que el personal sanitari, per desconeixement, molts cops també tendeix a restar importància a aquestes morts amb frases com «ets molt jove ja tindràs més fills» o «millor passar per això ara que més endavant». Robles també afegeix que per alguns professionals és complicat entendre que una persona que decideix interrompre l’embaràs de manera voluntària pugui desenvolupar un procés de dol. «Encara costa trencar aquests prejudicis, idees preconcebudes i tabús», lamenta.
Per tot això, durant aquesta setmana l’entitat durà a terme una campanya de visibilització a les xarxes socials amb motiu del Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal el pròxim dijous 15 d’octubre. La covid-19 ha fet adaptar el programa d’activitats, que es farà en línia. D’aquesta manera, dijous hi haurà una trobada virtual on es llegirà el manifest que han elaborat 14 entitats i grups de suport al dol gestacional de Catalunya i l’Estat i que porta per títol ‘trencar el silenci’. També es farà una lectura de noms d’infants que han mort abans de néixer o en els primers dia de vida, es presentarà un vídeo i hi haurà un espai de diàleg i col·loqui. A més, alguns edificis institucionals, com és el cas de la Paeria de Lleida, s’il·luminaran amb els colors rosa i blau cel, símbol de la conscienciació sobre la mort gestacional i perinatal.
El servei de suport al dol de Ponent atén de mitjana entre 30 i 40 famílies a l’any, encara que hi ha hagut temporades que aquesta xifra s’ha enfilat fins a les 50. Robles explica que els pares que acudeixen a l’associació se senten «molt sols» i reivindica la importància d’aquests grups de suport. «Necessiten altres famílies que hagin viscut experiències similars per donar una mica de sentit a l’experiència tant traumàtica que estan vivint», remarca.
«Parlar amb altres mares que han passat pel mateix fa que no et sentis tant sola»
L’1 de novembre de l’any passat, Àngela Soria va perdre la seva primera filla, Emma, a la setmana 37 de l’embaràs. Una setmana després i gràcies a un familiar, aquesta veïna d’Aitona (Segrià) i la seva parella van entrar en contacte amb el Servei de suport al dol de Ponent. «Em va anar molt bé perquè et sents molt perduda», relata, malgrat per altra banda diu que es va adonar que la mort d’un nadó és un tema encara «tabú» dins la societat. «Tu necessites parlar-ne i, en canvi, et trobes molta gent que fan veure que no ha passat res perquè es pensen que d’aquesta manera tu no pateixes. La realitat però, és que penses en el tema cada dia».
Precisament, el que més valora aquesta usuària del Servei de suport al dol, és el fet de tenir un espai on poder exterioritzar els pensaments i compartir la seva experiència amb altres persones que han passat per un procés similar. «Sent que no estàs tant sola», afegeix
