El Col·legi d’Espanya a París, a la Ciutat Universitària, inaugurat el 1935 com a punt de trobada d’estudiants internacionals, es va convertir a l’acabar la Guerra Civil Espanyola en un important lloc d’acollida d’intel·lectuals exiliats després de la contesa, com Pío Baroja o Severo Ochoa, per citar-ne alguns. No hi faltaven els alumnes, els artistes ni les manifestacions culturals gràcies a un sistema de beques impulsat per les ciutats de Barcelona, València i Madrid que permetia que els creadors residissin al Col·legi. En aquest ambient, entre el 31 de març i el 9 d’abril del 1952 es va celebrar l’Exposició de Pintors Residents al Col·legi, en la qual van participar setze artistes vinculats al centre. Entre ells, el pintor de Tàrrega Lluís Trepat (1925), que va exposar tres peces: Passeig, Bodegó i Fira. El lleidatà, format a l’Escola d’Arts i Oficis de la seua ciutat natal, havia arribat a París el 1951, després de passar per Itàlia. La capital francesa representava nous reptes, nous aires, nova inspiració, nova vida. En definitiva, llibertat. No va obtenir beca, però gràcies al també pintor Vilacasas va aconseguir que l’admetessin al Col·legi d’Espanya. Va ser durant aquesta època quan en les pintures va reflectir escenes dels carrers parisencs amb colors plens de claredat.
Per tot plegat, el crític d’art Josep Miquel Garcia, responsable de la Fundació Viladot d’Agramunt –on hi ha un espai dedicat a Trepat–, es va proposar recrear la mostra del 1952. Sota el títol París, 1952. L’exposició dels pintors residents al Collège d’Espagne, pot veure’s fins a finals d’any i recorda els artistes que van participar en aquella mostra. Entre ells, Xavier Valls, pare de l’actual primer ministre francès, Manuel Valls. Xavier va exposar un paisatge a París. També hi havia obres de Francisco Alcaraz, Marc Aleu, Francisco Farreras, Josep Maria Garcia-Llort, Josep Lloveras, Jordi Mercadé, Federico Montañana, Xavier Oriach, Agustí Puig, Juan Antonio Rodriguez-Roda, Ricardo Zamorano i Vicente Fillol, del qual a Agramunt s’exposa una pintura en què apareixen Oriach, Garcia Llort, el mateix Fillol, Lloveras, Vilacasas, Valls i Trepat, aquest últim vestint amb l’únic abric que tenia, que recordava els de camuflatge.
«Hi ha una sintonia en la manera de pintar de tots ells. És una pintura postpicassiana, sense colors gaire vius, com influïda per la llum de París i encara amb referències figuratives», explica Garcia. «Molts van quedar marginats per la història, però la seua personalitat és digna de ser recordada.» La mostra exhibeix, d’altra banda, fotografies, documents i altres testimonis de l’època.
Dibuixos figuratius de Valls després de passar pel cubisme
La Fundació Viladot exposa dibuixos del desaparegut pintor Xavier Valls, pare de l’actual primer ministre francès, que posen de manifest el seu gust per l’art figuratiu amb una gran precisió i senzillesa de traç, tot i que en els inicis es va interessar pel cubisme, el constructivisme i l’art abstracte. Entre els museus que compten amb obra seua destaca el Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
