Un equip de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha localitzat a Olèrdola (Alt Penedès) un crani humà d’època ibèrica, datat d’ara fa més de 2.200 anys. Es tracta d’una troballa «excepcional» i «sorprenent», tal com ha definit la responsable de la seu d’Olèrdola i conservadora de la col·lecció ibèrica del MAC Núria Molist. Els primers estudis han indicat que el crani correspon a un home adult d’entre 18 i 25 anys i que s’hauria exhibit a mode de «trofeu» en una zona pública de l’assentament iber. La troballa ha permès constatar que els cossetans –els ibers més meridionals de Catalunya- també tenien com a ritual tallar el cap dels enemics i exhibir-los, tal com feien els indicets i els lacetans.
Així doncs, malgrat que no és el primer crani iber que es troba a Catalunya, aquest destaca perquè és el primer cap tallat trobat més al sud del Llobregat. Ho ha explicat el conservador de les col·leccions clàssiques del MAC, Jordi Principal, qui ha assegurat que la troballa aportarà «molta més informació» que permetrà «completar» el «mapa» de restes humanes vinculades als ibers que van habitar al territori. En aquesta línia, els investigadors han aclarit que l'»excepcionalitat» de la troballa augmenta pel fet que els ibers incineraven els cossos, de manera que hi ha poques restes humanes d’aquest període.
El crani d’Olèrdola no està complet, sinó que es tracta de la part anterior, i es va localitzar trencat en cinc fragments. L’estudi preliminar que se n’ha fet ha portat els investigadors a pensar que hauria estat col·locat en una posició d’alçada, el que seria un ritual iber. «Consistia en l’exhibició d’un cap que ha estat tallat i separat de la resta del cos», ha explicat Molist. «Seria una espècie d’un trofeu de guerra que és exhibit en zones públiques, ja sigui a l’exterior de la muralla o a l’interior dels poblats. És un recordatori d’una batalla o que es va guanyar a un enemic», ha detallat.
«L’arqueologia és molt més que la troballa, és un treball de fons discret i pacient», ha assenyalat el director del MAC, Jusèp Boya. Aviat començaran treballs d’anàlisi genètica del crani, que permetran saber la seva procedència (si es tractava d’un individu proper a la zona del Penedès o no), així com el tipus d’alimentació que portava, ja que conserva alguna peça dental. Amb tot, els investigadors podran traçar hipòtesis sobre el seu estil de vida, segons han explicat aquest dijous en una roda de premsa.
Fins aquest diumenge el crani s’exposa a ‘L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització», al MAC. Un cop finalitzada l’exposició, s’instal·larà al MAC d’Olèrdola.
Excavacions a Olèrdola
Entre els materials apareguts en la torre ibèrica al costat del crani també hi ha una arma llancívola anomenada ‘pilum’ que utilitzaven els romans. Els investigadors desconeixen què hi feia aquesta arma al jaciment. Ara bé, fins al moment l’equip de recerca del MAC ha excavat fins a nivells d’època ibèrica i no ha arribat a una roca mare situada a nivells inferiors. Això els porta a pensar que l’excavació encara pot oferir «noves sorpreses».
«És com una matrioixca, amb una torre dins d’una torre dins d’una altra torre», ha comparat Principal. Així, ha explicat que a l’espai es combinen restes medievals, ibers i romanes. Les excavacions de la torre 2 de la muralla romana d’Olèrdola es van iniciar el 2016 en un projecte que plantejava com a objectiu estudiar la presència inicial romana a Catalunya.
