Els treballs d’obertura de dues de les tres fosses de la Guerra Civil del Cogul han permès recuperar un individu i diverses restes sense connexió. Els arqueòlegs busquen soldats republicans que van morir a la Batalla de les Garrigues a mans de tropes rebels italianes i ara, els estudis antropològics hauran de determinar si les restes trobades corresponen a un soldat d’aquest bàndol. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat aquest dimecres les restes i ha destacat que la crisi de la covid-19 ha «endarrerit» aquestes actuacions al territori de manera que ara caldrà «accelerar tot el que hi ha pendent» amb l’objectiu de sumar identificacions de víctimes amb les mostres d’ADN de familiars directes que recull el Departament.
La consellera Capella ha explicat que les tropes rebels italianes van ocupar el poble del Cogul el 26 de desembre de 1938 després d’uns «enfrontaments molt durs» amb les tropes republicanes. Ha recordat que va ser un dels «episodis més durs» de la Batalla de les Garrigues i els dies després de l’ocupació, els soldats rebels van obligar a nens i joves de poble a enterrar els soldats republicans que havien quedat morts al camp de batalla. Un d’aquests nens era el Joan Esquerda, que llavors només tenia 14 anys, i a dia d’avui encara recorda que va haver d’enterrar soldats a diferents punts del poble.
Gràcies a aquest testimoni i a la feina de la Direcció General de Memòria Democràtica s’han pogut identificar 3 fosses en una zona de difícil accés al Cogul i aquest dimarts s’han presentat els primers resultats de les excavacions. Els arqueòlegs han obert 2 de les 3 fosses en els indrets assenyalats per Joan Esquerda. En una s’han trobat les restes d’un individu i els estudis antropològics hauran de determinar si es tracta d’un soldat republicà. A l’altra fossa s’hi han trobat també restes humanes però sense connexió i ara cal esbrinar si són d’un únic cos o d’altres. Aquest mateix dimarts han començat els treballs a la tercera fossa on s’hi preveu trobar un altre soldat republicà.
Capella ha recordat que s’estan obrint fosses per «tancar els dols» que encara estan pendents de fer i perquè les famílies i el país pugui començar a recordar. En aquest sentit, ha apostat per «recuperar la dignitat dels qui van perdre la vida i van lluitar pels drets i llibertats». L’objectiu final és identificar a les persones, ha remarcat la titular de Justícia, per poder posar noms i cognoms, i en aquest sentit ha tornat a fer una crida a aquelles persones que sospitin tenir algun familiar enterrat, perquè facilitin el seu ADN. Capella ha alertat que «el temps s’acaba i anem tard» ja que la genètica dels germans o fills de les víctimes és «més fiable» que la de les generacions posteriors. De moment ja s’han recollit més de 2.000 mostres, 31 de les quals a la comarca de les Garrigues.
Capella també ha reconegut que la crisi sanitària de la covid-19 ha endarrerit actuacions d’obertura de fosses al territori i recentment s’ha recuperat l’activitat. Ara caldrà veure com s’accelera tot allò que està pendent. De moment s’ha aconseguit identificar a 8 persones amb els encreuaments d’ADN, «molt poques persones», segons la consellera, que ho atribueix al fet que s’està anant tard.
