Trombosi, una conseqüència greu del coronavirus

A mesura que s'observen conseqüències generades per la covid-19 en diferents pacients, es van coneixent més aspectes relacionats amb la malaltia, així com de les diferents formes clíniques en què pot presentar-se. Entre elles, crida l'atenció la quantitat de pacients que han estat diagnosticats de trombosis durant la quarantena. El doctor Gabriel España, cirurgià vascular del Grupo HLA, explica que “en aquest llarg període de confinament hem vist molts casos de trombosis tant en persones que han patit la infecció com en aquelles que han quedat lliures d'aquesta”. Això significa que uns certs tipus de cèl·lules de la sang, en concret les plaquetes i els glòbuls vermells, poden adherir-se entre elles, donant lloc a la formació d'un coàgul; aquest coàgul roman a l'interior del got i no es dissol.

Segons l'especialista “no tenim experiència amb períodes similars de confinament de la població durant tant de temps, però sí que sabem que la gent que està malalta, o que ha sofert una operació i que ha precisat una certa immobilització, passats els quatre dies de repòs, augmenta el risc de patir una trombosi venosa”. D'aquesta manera, ha augmentat el risc de desenvolupar trombosi, especialment en les venes profundes o en les varius que ja tenien prèviament, en persones que no han patit la malaltia, però per raons de sedentarisme, falta d'exercici o estar moltes hores assegudes enfront de l'ordinador per teletreball.

En els pacients que han patit la infecció pel coronavirus les trombosis, tant arterials com venoses, es relacionen amb l'activació dels mecanismes interns (via intrínseca) de la coagulació per la resposta inflamatòria desencadenada pel virus.

Quins són els símptomes o signes d'alarma de les trombosis venoses?

Els símptomes dependran de la zona on es desenvolupi el trombe o si aquest es desplaça pel torrent circulatori. En línies generals les trombosis venoses són més freqüents en els membres inferiors i es manifesten amb inflor de tota l'extremitat, del panxell, dolor en els bessons, dificultat per a caminar, cordons durs, dolorosos i enrogits, etc, si es desplacen al llarg del sistema venós, cap al cor i els pulmons, es produeix un tromoembolisme pulmonar (TEP) que pot ser asimptomàtic, produir dolor costal i dificultat respiratòria (dispnea), marejos, pèrdua de coneixement i fins i tot mort sobtada.

No obstant això, aquest tipus de coronavirus s'ha caracteritzat per l'aparició de trombes en els llocs més dispars, en venes de l'intestí, del coll o en venes pulmonars directament, associant-se a una gran letalitat. Sorprenentment, fins i tot en pacients teòricament curats, s'han desenvolupat quadres de trombosis venoses que han requerit ingrés hospitalari.

Com es poden evitar les trombosis en el sistema venós?

El millor mètode preventiu és moure's. A més, es recomana contreure els bessons i fer moviment de bicicleta amb les cames enlaire.En els pacients que han desenvolupat la infecció i han necessitat ingrés el tractament preventiu se'ls ha administrat heparina de baix pes molecular (HBPM) mitjançant injeccions en el greix sota la pell.

El coronavirus té major incidència en pacients amb el risc de coagulació sanguínia?

Encara queda molt per conèixer i moltes dades que analitzar dels efectes d'aquesta pandèmia, però la impressió és que, en pacients amb malalties associades a alteracions de la coagulació (limfomes, leucèmies...), no han tingut un risc major de presentar la infecció com en un moment podria haver-se temut, ja que molts d'ells són considerats pacients d'alt risc.