Fer un entrenament esportiu excessiu pot afectar negativament l’estat d’ànim de l’esportista. Aquesta és la conclusió a la que han arribat investigadors del Laboratori de Psicologia de l’Esport i de l’Institut de Recerca de l’Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) després d’analitzar com afecta la intensitat de l’entrenament en carretera de ciclistes en el seu estat d’ànim i en al seva capacitat d’adaptar-se a les demandes d’esforç. Aquest s’ha valorat a partir de la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC). La recerca ha analitzat la resposta de cinc ciclistes de carretera no professionals durant sis setmanes a mesures de la càrrega física durant l’entrenament.
Els ciclistes responien també a qüestionaris sobre la seva percepció de l’esforç que havien fet al llarg de la sortida, en acabar l’activitat. L’endemà d’haver fet l’entrenament, al matí, es mesurava la variabilitat de la freqüència cardíaca i el seu estat d’ànim.
Els investigadors argumenten que un canvi en l’estat d’ànim i/o en la VFC –mesurada a partir del paràmetre HFnu- dels esportistes el dia després d’un entrenament podria servir com a indicador de la intensitat d’aquest, indicant si l’entrenament havia estat adequat o massa intens per a la forma física de l’esportista. A l’estudi s’ha observat que com més dur havia estat l’entrenament, més baix era l’estat d’ànim general al dia següent, i més reduïda era també la VFC. Per contra, valors del paràmetre HFnu elevats s’associaven amb una millora en l’estat d’ànim dels esportistes, la qual cosa pot indicar una relació entre VFC i estat d’ànim.
L’objectiu de la recerca era explorar la relació entre l’entrenament, la VFC i l’estat d’ànim. La investigadora del Departament de Psicologia Bàsica de la UAB, Carla Alfonso, apunta que amb l’estudi es vol saber quan l’esportista ha de descansar, perquè el seu sistema està saturat, i quan pot dur a terme un entrenament, ja sigui dur o suau, perquè el cos està preparat per assimilar la càrrega d’entrenament.
Els resultats obtinguts són un primer pas per establir un sistema de monitoratge que tingui en compte valors tant de càrrega interna com externa, juntament amb l’estat d’ànim i la variabilitat cardíaca de l’esportista, per tal de facilitar l’adaptació a l’entrenament i evitar lesions relacionades amb un entrenament excessiu, afirma el catedràtic del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB i coautor de l’estudi, Lluís Capdevila
