Un estudi alerta que "hi ha gent bevent aigua en mal estat sense saber-ho"

A l'informe SOS Aqüífers, que va presentar Greenpeace la setmana passada, s'alertava que el 44% dels aqüífers espanyols es troba en mal estat (30% per contaminació, 27% per escassetat d'aigua i 14% per les dues causes). Però la situació podria ser encara pitjor perquè, segons dades recollides per Datadista per a Greenpeace, hi ha seriosos problemes i fallades de control de les masses d'aigua subterrània que posen en risc seriós el futur proveïment d'aigua a la població.

El 22% de les masses aigua subterrània a Espanya no disposa actualment de sensors per mesurar l'evolució del nivell de l'aigua (sensors piezomètrics) i, en molts casos, ni tan sols es mesura la qualitat. És més, sovint els sensors no se situen en llocs representatius i s'ubiquen al costat de punts de bombament, abocadors, zones amb altes concentracions de matèria orgànica -depuradores o purins de macro-granges-, o bé en llocs on s'utilitzen fertilitzants de forma intensiva, amb consegüents desviacions. Per això és imprescindible augmentar i millorar la xarxa de mesura per tal de tenir una imatge real de les reserves d'aigua i del grau de contaminació d'aquestes. Segons dades del Govern, uns 14 milions de persones a Espanya s'abasteixen d'aigua subterrània sense que se n'estigui controlant prou la qualitat.

Sobreexplotar les aigües subterrànies (per extreure més aigua més de la que és capaç de reposar el cicle natural, per a usos com l'agricultura industrial), contaminar els aqüífers amb nitrats, sulfats, pesticides o arsènic, o buidar-los, permetent que entri l'aigua de mar i els salinitzi, és un problema que acaba arribant a l'aixeta. És imprescindible l'anàlisi química de totes les substàncies contaminants estipulades i determinar-ne l'evolució.

Una anàlisi de més de 13 milions de registres dels resultats dels mostrejos a aigües de consum humà, entre el 2016 i el 2021, indica que s'han incomplert més de 100.000 vegades els paràmetres establerts al Reial Decret 140/2003 sobre els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà. La majoria -el 60%- es deu a incompliments per alts nivells de concentració residual de clor, però a més, entre el 2016 i el 2021, a 55 municipis d'Espanya es van registrar, a l'aigua de l'aixeta, valors per sobre dels permesos de plaguicides com Metolacloro, Metalaxil o Alaclor i, en aquest mateix període, a 411 municipis d'Espanya es va detectar contaminació per nitrats en mostres d'aigua d'aixeta, amb valors per sobre del límit legal apte per a la salut.

Això és una cosa que, des de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació de l'Aigua per Nitrats (una iniciativa impulsada per Greenpeace, que va repartir mesuradors de nitrats entre poblacions de totes les comunitats autònomes), ja es va constatar i denunciar, ja que hi havia pobles on es bevia aigua contaminada sense saber-ho. El 10% dels mesuraments efectuats en aigües de consum, a l'àmbit d'aquest projecte, van indicar que hi havia contaminació per nitrats. Un altre gran problema és que, a municipis de menys de 500 habitants, no es fan mesuraments amb regularitat i es deixa al criteri de l'autoritat sanitària quan fer-los, per la qual cosa la situació pot ser molt pitjor de la que traslladen les dades disponibles.

Un altre afer afegit és que, als pous, hi falten cabalímetres (comptadors d'aigua extreta) per conèixer el veritable volum que se n'extreu. Sense ells és impossible conèixer la veritable situació de les reserves d'aigua subterrànies. S'uneix, a més, la històrica permissivitat de les administracions i els polítics de torn amb el regadiu il·legal, que queda en la majoria dels casos fora de tot control. Els tribunals no hi han ajudat. S'acumulen les sentències a favor que no es controlin els pous per a ús privatiu, oberts a l'empara de la Llei d'Aigües.

"La ciutadania ha de conèixer en tot moment la situació d'ompliment dels nostres aqüífers i el percentatge de les reserves, com es fa amb els embassaments en superfície. Això és una obligació legal prevista al Reglament de Planificació Hidrològica i en la Llei del Pla Hidrològic Nacional i el Govern no ho fa", ha declarat Julio Barea responsable de la campanya d'aigua de Greenpeace.

I tot això, malgrat la normativa comunitària que exigeix ​​conèixer quanta aigua hi ha a cada massa subterrània (estat quantitatiu), quanta entra i amb quin origen (pluja, retorns de reg, transferències des d'altres masses...) i el seu destí (extraccions, descàrregues en superfície...) amb l'objectiu de saber si s'està respectant el cicle natural o s'està practicant allò que s'anomena mineria de l'aigua, afectant la pervivència futura de la massa.