Un estudi del nou pla urbanístic preveu protegir el paisatge urbà en carrers singulars

L'avanç del nou pla urbanístic municipal, que es troba en exposició pública, incorpora un document que actualitza el catàleg d'elements d'interès historicoartístic i arquitectònic de Lleida, una tasca pendent des de fa anys, ja que l'actual catàleg es va dissenyar el 1982.
L'informe, que no és definitiu, proposa com a principal novetat ampliar la protecció al paisatge urbà incloent al catàleg un bon nombre dels carrers i places més emblemàtiques del centre de la ciutat. Són la Banqueta, Boters, Cavallers, Tallada, Major, la Palma, Sant Martí, Portaferrissa, Carme, Magdalena, Sant Antoni, rambla Ferran i rambla d'Aragó, així com les places de la Catedral, Sant Joan, Sant Llorenç, l'Ereta i Sant Francesc (aquesta última ja estava inclosa en l'anterior catàleg).
Una altra de les novetats és que s'eliminen de la llista alguns dels edificis més moderns fins ara protegits, com el del Govern Militar (data del 1963), la Cambra de Comerç (1958), l'Auditori (1995), la plaça del Clot (1991), els col·legis Joan Maragall (1982), Joan XXIII (1984), Joc de la Bola (1985) i Cervantes (1992), el Col·legi d'Aparelladors (1985), els jutjats del Canyeret (1990), el local social de Butsènit (1992) i l'EOI (1995), entre altres. En canvi, se n'incorporen d'altres com el Camp d'Esports, la comissaria de la Guàrdia Civil i diversos blocs i edificis particulars.
En conjunt, l'informe amplia el nombre d'elements protegits, que passen de 160 a 200, aproximadament.
Òbviament, la proposta manté també tots els edificis de major relleu històric i arquitectònic, com la Seu Vella, la Suda, el Castell dels Templers, l'IEI, la Paeria o les esglésies de Sant Llorenç i Sant Martí, per citar només alguns dels més rellevants, i també altres de menys coneguts però d'importància, com l'antiga església de Sant Ruf o el Molí de Cervià -que estan en un estat ruïnós-. La llista és àmplia i inclou molts altres elements d'interès ja protegits fins ara, com els Camps Elisis, les casernes de Gardeny, el Teatre Principal, la Canadenca, l'Escorxador, l'antic Banc d'Espanya o la Diputació, entre molts més.
Fonts municipals van indicar ahir que aquest document és una proposta tècnica inicial elaborada per experts a partir d'un conveni amb el Col·legi d'Arquitectes i la Universitat de Lleida, però que necessita encara una actualització per tenir la versió definitiva.
Abans, s'obrirà al debat perquè experts, com arquitectes i historiadors, puguin fer aportacions.