Una investigació impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha documentat quatre fosses vinculades als combats de l’Operació Reconquesta d’Espanya de 1944 a la Val d’Aran. Els enterraments se situen als cementiris d’Es Bòrdes, Vilac, Vielha i Unha. La principal novetat és la identificació de la fossa de Vilac, que no constava fins ara al registre de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
El treball, elaborat per Joan Carles Riera Socasau, també ha descartat la possible existència d’una fossa a Es Colomies, a Tredòs, per manca d’evidències documentals i testimonis orals suficients per confirmar-la. Els resultats han permès revisar i ampliar la informació del Mapa de fosses de Catalunya, el registre que recull les dades disponibles sobre la localització i les característiques d’aquests enterraments.
La recerca es va completar a finals de 2025 i, durant el primer semestre de 2026, va ser sotmesa a una revisió dels equips tècnics de la Direcció General de Memòria Democràtica per verificar i consolidar la informació recopilada. Les conclusions es van presentar a la Sala d’Actes del Conselh Generau d’Aran, a Vielha, en un acte obert a la ciutadania.
Els combats de 1944 i les víctimes del franquisme
La investigació se centra en els episodis de violència i repressió registrats a la Val d’Aran durant la dictadura franquista, especialment en el context de l’Operació Reconquesta d’Espanya, l’octubre de 1944. L’ofensiva va consistir en una incursió des de França de brigades guerrilleres de maquis, comandades per Vicente López Tovar, amb l’objectiu de contribuir a enderrocar el règim franquista.
Els guerrillers van aconseguir controlar inicialment diverses poblacions del Baish Aran, però els enfrontaments amb l’exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil van causar nombroses baixes i van acabar forçant-ne la retirada. Moltes de les víctimes, tant de les files guerrilleres com de les forces franquistes, van ser enterrades en fosses comunes.
L’estudi detalla les característiques de cadascun dels enterraments i recull el context dels combats a les poblacions afectades. També posa de manifest que no totes les víctimes van rebre sepultura als cementiris, ja que alguns maquis van ser enterrats als mateixos indrets on van morir, mentre que altres cossos van quedar abandonats a la muntanya.
Aquesta circumstància explica que, amb el pas dels anys, s’hagin localitzat restes humanes que no figuraven en cap registre. La investigació tampoc descarta la troballa de noves restes en el futur, ja sigui de manera fortuïta o a partir de testimonis orals i documentació escrita.
Les dades orienten futures intervencions a les fosses
Les dades obtingudes també constitueixen una base per establir les prioritats d’intervenció dels Plans de fosses de la Generalitat, que tenen en compte factors com el risc de destrucció dels enterraments, la presència de restes humanes en superfície, la seva ubicació dins o fora dels cementiris i el grau de dignificació. La planificació també considera la documentació disponible, la vinculació amb casos del Cens de persones desaparegudes i les demandes de familiars, ajuntaments i entitats memorialistes.
Aquestes investigacions permeten establir registres rigorosos i verificables de les inhumacions de persones mortes en contextos de guerra, repressió i excepcionalitat. Més enllà de la documentació històrica, la localització de les fosses i la possible recuperació de restes humanes també contribueixen al reconeixement dels drets de les víctimes, a la restitució de la seva dignitat i a la reparació moral i simbòlica dels familiars.
Fins ara, la Direcció General de Memòria Democràtica ha impulsat 32 estudis de documentació, dels quals 14 s’han centrat en fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista i sis en víctimes i persones desaparegudes. Entre aquests darrers figuren investigacions sobre institucions psiquiàtriques, combatents catalans al front d’Aragó i víctimes de la guerra i la dictadura a Tarragona.
Els dotze treballs restants estan vinculats al programa Alvah Bessie, dedicat a documentar brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil. Tant aquests estudis com la investigació sobre les fosses de la Val d’Aran, disponible íntegrament en català i aranès, es poden consultar en línia.
