Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col·laboració del CIBER en Salut Mental (CIBERSAM), han dut a terme un estudi que assenyala per primer cop que la base genètica d’una persona juga un paper important en l’aparició dels primers símptomes de l’esquizofrènia. Aquesta troballa és crucial per l’abordatge de l’esquizofrènia ja que si es pot predir a quina edat començaran a aparèixer els primers símptomes, s’hi podrà incidir abans que es manifestin i això permetrà millorar la qualitat de vida del pacient. Per aquesta investigació, els responsables d’aquest estudi han analitzat tot el genoma humà.
destaquem
Els investigadors han trobat que entre el 17% i el 21% dels factors que contribueixen a la seva aparició són de base genètica: la resta d’aspectes que hi tenen a veure són ambientals. Ja se sabia per estudis anteriors que aquestes dues dimensions són les que juguen un paper important en l’edat d’inici dels primers símptomes, encara que la genètica era la que estava menys estudiada fins ara.
L’equip científic també ha arribat a la conclusió que la mateixa càrrega genètica associada a l’edat d’inici de l’esquizofrènia també té un paper destacat en el cas de persones amb TDAH o que han patit maltractaments a la infància.
D’altra banda, s’ha examinat el paper de les variants de número de còpies, que són segments de l’ADN del nostre genoma que es troben repetits vàries vegades. S’ha observat que hi ha una relació entre el nombre d’aquestes còpies i l’edat d’inici de l’esquizofrènia. Els individus amb més regions afectades al llarg del genoma tendeixen a tenir una edat d’inici de la malaltia més precoç.
