Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobla) mostra com estar exposat a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència. El treball apunta a que una major exposició a la contaminació, especialment en els primers cinc anys de vida, augmenta les possibilitats de patir un trastorn psiquiàtric com símptomes depressius, ansietat o trastorns de l’espectre autista. El treball s’ha publicat a la revista ‘Environmental Pollution’. L’estudi s’ha fet en una gran cohort fomarada per 3.515 infants de Rotterdam (Països Baixos).
Per conèixer a quina contaminació atmosfèrica havien estat exposats les nenes i nens, es van estimar els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) i de matèria particulada (PM2,5 i absorbància de PM2,5) registrats allà on havien viscut des de la seva concepció fins als 8,5 anys. Quan van tenir entre 9 i 12 anys, se’ls van prendre imatges cerebrals mitjançant ressonància magnètica i es van calcular diversos volums cerebrals i la connectivitat estructural.
Una de les coses que es va analitzar va ser la connectivitat estructural del cervell, que es mesura estudiant la microestructura del que es coneix com ‘substància blanca’ i que constitueix un marcador del desenvolupament típic del cervell. Una microestructura de la substància blanca anormal s’ha relacionat amb trastorns psiquiàtrics (per exemple, símptomes depressius, ansietat o trastorns de l’espectre autista).
A més de l’associació entre contaminació de l’aire i connectivitat estructural del cervell, l’estudi també ha trobat un vincle entre l’exposició específica a les partícules PM2,5 i el volum d’una estructura del cervell coneguda com a putamen, implicada en la funció motora i els processos d’aprenentatge, entre moltes altres funcions. «Un putamen major s’ha associat amb alguns trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, trastorns de l’espectre autista i trastorns de l’espectre obsessivocompulsiu)», explica Anne-Claire Binter, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
Afegeix que l’estudi resulta nou perquè identifica els períodes de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica. En aquest sentit, han fet ús d’una escala temporal més fina per a considerar l’exposició, analitzant les dades mes a mes, quan els estudis anteriors investigaven trimestres d’embaràs o anys d’infància. D’aquesta manera, han estudiat la contaminació atmosfèrica des de la concepció fins als 8,5 anys amb una periodicitat mensual, també si la contaminació no depassava els nivells europeus.
Afectacions per sota dels nivells europeus
Els nivells de NO2 i PM2,5 registrats a l’estudi superaven les actuals recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (10 µg/m³ i 5 µg/m³, respectivament), però complien amb la normativa de la Unió Europea, la qual cosa suggereix que la contaminació atmosfèrica pot afectar el desenvolupament del cervell a nivells inferiors a les normes actuals de qualitat de l’aire. Una de les grans conclusions de l’estudi, segons Binter, és que el cervell és especialment vulnerable a la contaminació atmosfèrica no només durant l’embaràs, com s’ha assenyalat en estudis anteriors, sinó també durant la infància. «Caldria continuar repetint estudis a aquests nens i nenes per intentar comprendre els possibles efectes a llarg termini de l’exposició a la contaminació atmosfèrica en el cervell», conclou Mònica Guxens, investigadora d’ISGlobal i última autora de l’estudi
