Saps que has arribat a un lloc únic i ple de personalitat quan veus dos caragols grans pintats a les portes de l’edifici. Innocent de l’autenticitat que t’espera, travesses les portes, i de cop i volta veus; llibres que parlen de caragols, joguines de caragols, pelutxos de caragol, prestatgeries plenes de figuretes de caragols – de vidre, ceràmica, porcellana, bronze, metall, al cap i a la fi, d’infinitat de materials-, plats pintats amb caragols, samarretes amb estampat de caragols, barrets decorats amb petites closques de caragols, i fins i tot, la figura en dimensió gegant del «Turbo» – el famós caragol de la pel·lícula de Disney- en mig de la sala.
Quantes figuretes hi ha?, li pregunto al creador d’aquest autèntic lloc, que miris cap a on miris, no hi ha cap figureta repetida. «Em penso que més de 4.000 peces«, respon el fundador mirant amb orgull el seu recaragolat Racó amb Encant, que, per descomptat, ret tribut al caragol com una figura original ponentina, i el seu creador afegeix, «però caragols de Lleida, que són únics«. Ho diu amb el ple convenciment que els caragols són autèntics ambaixadors del nostre territori i per això s’ha de donar-los’hi la importància i visibilitzar el lloc que tenen.
Aquest genuí racó neix amb la voluntat que es parli dels caragols com una qüestió de particularitat, com qui parla del ‘Oso y el Madroño’ de Madrid, el ‘Puppy’ de Bilbao, l’‘Àguila Calva’ dels Estats Units d’Amèrica, el ‘Gallo Galo’ de França, el ‘Panda Gegant’ a la Xina, o fins i tot, el ‘Tigre de Bengala’, a l’Índia. En Ramon Massot, fundador del Museu del Caragol, vol visibilitzar aquest conegut mol·lusc amb closca com a una identitat pròpia, i que es digui alguna cosa així com, «Ponent, territori de caragols».
Per això, en aquesta sala d’una singular casa familiar al número 4 del carrer Sant Sebastià de Miralcamp, miris cap a on miris, trobaràs per tot arreu vitrines, armaris, taules i prestatgeries ‘atapeïdes’ de caragols. Així és el raconet amb encant d’en Ramon Massot, un petit espai que no li falta pas personalitat, perquè d’aquesta en té molta. Diu que «els caragols són de Lleida i han de ser-hi aquí», i per aquesta raó va fundar aquest petit museu, el qual es tracta d’un espai ple de singularitat, creat amb l’objectiu de remarcar la importància de conservar el que és propi i autòcton del territori, els caragols. I és que en Massot, creu fidelment que cada persona ha de definir una identitat, pertànyer a algun lloc o identificar-se amb alguna cosa especialment. Afirma que aquest sentit de pertinença és el que ens impulsa a créixer, a lluitar pel que cadascun desitja.
En el fons, aquesta és l’essència que caracteritza a aquest raconet amb la particularitat com a encant. Una essència que també pertany a Ramon Massot, un jubilat de seixanta-cinc anys, que mira amb orgull i il·lusió les prestatgeries, a les quals dedica temps a netejar i ordenar, i que exhibeixen tota mena d’artefactes –de qualsevol part del món- que contingui o tracti de caragols. I és que dins dels objectes que es poden trobar en aquest màgic racó, hi ha algunes que són del territori i del país: Canàries, Lanzarote, Tenerife, La Gomera, així com d’altres que són de diferents parts del món, com França, Holanda, Txecoslovàquia o fins i tot, dels Estats Units d’Àmerica.
En aquest original racó hi ha espai fins i tot per la crítica. En una de les prestatgeries, hi ha una urna en forma de casa que està plena de closques de caragols i es pot llegir una frase a la seva façana; «Banco Hipotecario Amigo», i un altre que posa «Resultado por impago. Lo sentimos». Una reivindicació als préstecs hipotecaris que fan les entitats bancàries i que, en molts casos, els usuaris hipotecats acaben perdent la seva casa, com els caragols que omplen aquesta urna.
En Ramon Massot ha volgut abocar tot el seu coneixement i passió pels caragols, ja que es defineix com un dels millors cuiners de caragols que hi ha. Va néixer a Miralcamp i després de viure alguns anys fora del seu municipi –a Barcelona- va tornar a la seva terra amb una meta clara; ressaltar la importància i la validesa que donen els caragols a les comarques de Ponent, Aran i Pirineus.
I és que els caragols han estat presents durant tota la vida del Ramon, perquè va treballar més de quaranta anys com a xef en «les millors cuines de l’època a Barcelona» preparant caragols. «Cuinava de tota mena de caragols, amb diferents condiments i salses, perquè no és el mateix preparar-los amb allada, que preparar-los a la llauna o a la gormanda. A la carta del seu restaurant, tènia més de 48 plats diferents, tots amb caragols, i cada recepta tenia un secret especial que feia que fossin autèntics«. I no queda dubte de l’autenticitat dels plats, ja que m’ensenya una petita carta que tènia el seu restaurant on posa «Atenes Restaurant» i un petit subtítol «Tancats diumenges i festius». Quan l’obro, veig una infinitat de plats, tots amb caragols com a ingredient principal. Inclosos les postres; «caragols amb coco» i «caragols amb xocolata».
L’expert en caragols, Ramon Massot, explica que la procedència del caragol influeix en la seva qualitat, així com la conservació fa que tingui una bona curació. Quant a l’elaboració, aclareix que aquesta fa que arribi a gustos més variats i que el consum, s’ha de saber fer també, en ordre i començant pels més suaus i acabant amb els més forts. Tot semblant al seu museu; figuretes agrupades per materials i tipus.
Així com els plats del seu restaurant de caragols resulten tota una mostra d’autenticitat. La senzillesa i passió per les col·leccions que té Ramon Massot, fan del Museu del Caragol un espai entretingut on es pot passar una estona agradable aprenent curiositats d’aquest petit mol·lusc. Les quatre parets d’aquest raconet està ple de figures autèntiques, dignes de col·lecció i conservació, i cadadascuna té una història per contar.
La infinitat de figuretes i objectes deixen entreveure, enmig de caragols, el treball que ha fet Ramon Massot per a crear un espai d’aquestes dimensions amb més de 4.000 peces. «O aquestes són les que crec que hi ha, més o menys. Mai les he comptat una per una».
En definitiva, un espai on podem identificar-nos com a lleidatanes i lleidatans de debò. Autèntiques persones ponentines plenes de curiositats, com el caragol, que se sap que és autèntic si l’espiral de la seva closca s’ha fet en sentit de les agulles del rellotge, perquè si es fa en sentit contrari, vol dir que no es tracta d’un caragol, com els originals de Lleida.
