El melanoma uveal, el càncer intraocular més comú, és especialment agressiu. La meitat dels pacients desenvolupen metàstasi i quan això passa l’esperança de vida mitjana no supera l’any. Fins ara, cap dels tractaments actuals ha aconseguit millorar-ne el pronòstic. Un estudi publicat a la revista científica ‘The New England Journal of Medicine’ presenta el primer fàrmac que allarga l’esperança de vida total dels pacients amb melanoma uveal quan ja han desenvolupat metàstasi. La recerca ha comptat amb la participació del doctor Josep Maria Piulats, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Després dels resultats de l’assaig, el fàrmac s’ha començat a administrar als pacients.
L’estudi, corresponent a un assaig clínic en fase 3 en el qual s’ha avaluat l’eficàcia i seguretat del nou fàrmac anomenat Tebentafusp, demostra que el tractament proposat aconsegueix alentir la progressió de la malaltia. Així, el percentatge de pacients que sobreviuen més d’un any passa del 58% amb els tractaments estàndards al 73% amb Tebentafusp.
«Després de finalitzar l’estudi i dels bons resultats, amb un de la supervivència global dels gairebé 400 pacients inclosos en l’assaig, el Tebentausp ja s’està donant als pacients amb melanomes uveals metastàtics en substitució de la quimioteràpia habitual», destaca el doctor Piulats, coordinador del programa Oncobell de l’IDIBELL i de l’ICO i investigador del Centre de recerca biomèdica en xarxa càncer (CIBERONC),
Igual que els melanomes cutanis, el melanoma uveal és degut a la proliferació descontrolada dels melanòcits, les cèl·lules que donen color a la pell. Però a diferència d’aquests, el melanoma uveal, que representa entre el 3% i el 5% dels melanomes, presenta característiques moleculars i cel·lulars que el fan especialment agressiu.
Tebentafusp, una guia del sistema immunitari per atacar tumors sòlids
El Tebentafusp actua guiant el sistema immunitari cap al tumor. Està format per dos extrems: un reconeix les cèl·lules tumorals i l’altre s’uneix a les cèl·lules del sistema immunitari i les activa. D’aquesta manera s’aconsegueix que les cèl·lules immunitàries vegin el tumor i, a més, l’ataquin.
«La tecnologia desenvolupada per generar el Tebentafusp permet que el sistema immunitari ataqui específicament el tumor sense necessitat de reconèixer-lo», explica el doctor Piulats, que afegeix: «O sigui, no cal que les cèl·lules del sistema immunitari tinguin receptors específics que reconeguin les cèl·lules tumorals, el mateix fàrmac fa de mediador perquè aquestes l’ataquin».
Es tracta del primer medicament amb aquestes característiques que s’ha provat en tumors sòlids. A més, com que és un fàrmac que reconeix específicament les cèl·lules tumorals, no afecta teixits no desitjats i comporta menys efectes secundaris que els tractaments estàndards amb quimioteràpia. Amb tot, el coordinador del programa Oncobell assenyala que l’administració d’aquest fàrmac requereix d’experiència per «identificar les possibles toxicitats derivades i actuar en conseqüència per evitar-les».
