Prop de 45 persones provinents de diversos punts de Catalunya i l’Aragó entre ells agricultors, investigadors, docents i estudiants de la Universitat de Lleida, van participar el passat divendres en una visita a les parcel·les experimentals de Bell-lloc d’Urgell en el marc del projecte ResOrMa (Resiliència de l’Ordi i de la Malta) que busca adaptar l’ordi, el cereal clau per a la producció de cervesa, a les noves condicions climàtiques.
La iniciativa, coordinada pel grup d’investigació de Fisiologia de Cultius d’Agrotecnio amb Gustavo Slafer i Roxana Sabín de la UdL al capdavant, compta amb la participació de tres entitats principals: la casa de llavors Semillas Batlle, l’empresa agrícola Cupasa i la Malteria La Moravia del Grup Damm, que assumeix la responsabilitat de traslladar els resultats a la producció de malta i cervesa. La iniciativa compta també amb el suport financer del Ministeri d’Agricultura, la Generalitat i diversos fons europeus.
Neus Prieto, responsable de producció de la malteria, va explicar que “volem estudiar com afecten els cops de calor a l’ordi i veure si podem obtenir varietats més resilients”. Això permetria millorar la qualitat de la malta, tot i les condicions climàtiques extremes. Prieto va afegir que “a Bell-lloc treballem amb llavors de Semillas Batlle i a Gimenells amb productes de Ramon Camarasa provant diverses varietats comercials d’ordi en diferents condicions de cultiu”. Segons la tècnica, en els assajos se simulen cops de calor en el cultiu per analitzar com afecta això al comportament de les plantes i seleccionar varietats que aguantin millor aquestes situacions.
Prieto assegura que no es tracta de modificació genètica, “el que fem és creuar varietats que ja existeixen, seleccionant aquelles que resisteixen millor la calor, es tracta un procés natural de selecció i encreuament”. El problema amb el qual es troben els investigadors és que l’ordi cada cop es conserva pitjor amb la calor, fent que germini amb més dificultat i, per tant, que el procés de maltat no sigui tan eficient, afectant la qualitat de la cervesa.
L’investigador de la UdL, Gustavo Slafer, va destacar que les dues principals variables són l’augment de la temperatura i els cops de calor en dies puntuals amb temperatures extremes. “Estudiem com això afecta el desenvolupament del cultiu i la seva qualitat, i volem entendre els mecanismes que ho expliquen”, va assegurar. Slafer també va deixar clar que no es tracta de modificació genètica, sinó de “fisiologia vegetal”, analitzant-ne els atributs per cercar una major resiliència.
Els resultats de l’estudi es traslladen a la producció cervesera del Grup Damm per millorar-ne la qualitat de la malta, segons va detallar Roxana Sabín.
