El Parc del Segre de la Seu d’Urgell tindrà el 2018 una doble cita internacional, després que el màxim organisme del piragüisme mundial (ICF) li hagi concedit una de les proves del calendari de la Copa del Món d’eslàlom d’aquell any, que es disputarà paral·lelament al Premundial que la instal·lació lleidatana ja tenia assignat per la seua condició d’organitzadora del Campionat del Món de 2019, conjuntament amb Sort. L’esdeveniment, fixat inicialment per als dies 7, 8 i 9 de setembre, reunirà prop de mig miler de palistes de les dos disciplines, uns tres-cents cinquanta d’eslàlom i uns altres cent cinquanta de descens, modalitat aquesta última que l’any 2019 també disputarà el Mundial a la Seu, i quedarà el freestyle en el camp de regates L’Aigüerola de Sort.
Fins ara, el canal olímpic urgellenc, inaugurat el 1991 amb motiu de la disputa de les proves d’eslàlom dels Jocs de Barcelona de l’any 1992, ha acollit al llarg de la seua història setze proves de la Copa del Món, a les quals cal afegir la que ja té concedida per al 2017, que es disputarà del 8 al 10 de setembre i que serà, per primera vegada, la final de tot el certamen, i la ja esmentada del 2018. A més del Mundial que té projectat el 2019, que se sumarà als dels anys 1999 i 2009, i un Europeu, tot plegat en un intent de mantenir-se com un referent de l’eslàlom d’àmbit mundial, com ja ho és la seua instal·lació, que ha servit de guia per a altres seus olímpiques. En l’apartat econòmic, la comissió organitzadora de la Copa del Món està tancant el pressupost de la prova d’aquest any, que va pujar uns 130.000 euros i que amb prou feines tindrà pèrdues, gràcies a l’augment de participants i a la disminució de les despeses. De cara a la cita de l’any que ve, es preveuen uns 120.000 euros.
Guillermo Díez-Canedo, Jordi Domenjó i Pere Guerrero, tres dels quatre expalistes lleidatans que van estar enrolats en diferents seleccions nacionals durant l’últim cicle olímpic, han deixat els seus càrrecs tècnics després de cobrir, amb escreix, els objectius marcats. Díez-Canedo, que va ser el primer que va emprendre l’aventura estrangera entrant a formar part de l’equip tècnic del Brasil el 2012, torna a casa després de quatre anys “increïbles. Ha sigut una experiència impressionant que tornaria a repetir”, apunta l’olímpic a Pequín, que tenia una oferta per continuar. Al seu costat també se’n va anar Jordi Domenjó, que havia entrat a l’equip brasiler l’últim any, encara que ja ha trobat col·locació en el centre de tecnificació de la Seu d’Urgell, on dirigirà els palistes promeses d’Espanya. Finalment, Pere Guerrero, olímpic a Barcelona’92, va renunciar al càrrec de seleccionador de Portugal que havia exercit durant els dos últims anys. “Em van proposar seguir al capdavant d’un projecte fins a Tòquio, però la meua situació personal i laboral no em permetien compaginar-ho amb els viatges i les concentracions que això comporta. A més, m’havia proposat portar Portugal a uns Jocs i ho vam aconseguir de sobres, situant un canoista a la final. Em sento realitzat”, va indicar Guerrero, que ara col·laborarà amb el seu club, el Cadí Canoe Kayak.
L’únic que es manté en el cos tècnic d’una selecció és Marc Domenjó, que continuarà treballant amb el potent equip britànic.
