L’escriptora i traductora mallorquina Maria Antònia Oliver va rebre ahir el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural i dotat amb 20.000 euros, en un acte d’homenatge a la seua trajectòria que va reunir prop de 2.000 persones i en el qual va lamentar: “Escriure en català és difícil, perquè encara és una llengua minoritària.” “I ho serà fins que tots els productes del súper no estiguin escrits també en català”, va continuar l’escriptora en un discurs marcadament reivindicatiu, després de rebre el guardó de mans del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en un acte al Palau de la Música Catalana de Barcelona presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al qual també va acudir l’alcaldessa Ada Colau.
Fortament aplaudida per un públic que es va posar dempeus quan va rebre la distinció, Oliver va confessar: “Em vaig fer independentista a Palma, naturalment dels Països Catalans, i estic segura que veuré la independència de Catalunya”. “Espero, confio i exigeixo que el primer govern de la República catalana pensi en els germans del sud i de més enllà del mar”, va exclamar Oliver, que va dir que serà feminista mentre al món hi hagi una dona amb burca i existeixi l’ablació.
D’entrada, va dedicar el premi al seu difunt marit i company de vida, l’escriptor Jaume Fuster; va retreure que al “món patriarcal” actual li costa premiar les dones de tots els camps, i va brindar el guardó a les dones que lluiten per la igualtat. Va dir que les qüestions que més la preocupen actualment són la crisi de refugiats, per ser una “manera de minimitzar les morts al Mediterrani”, la destrucció moral de les guerres i l’escalfament global.
Va reivindicar el dret a dubtar, i també va fer broma sobre el fet que no li agrada que el títol del guardó inclogui la paraula honor: “Jo em vaig criar amb l’honor a la Pàtria, a les Forces Armades i al Caudillo, i perquè fa un temps que vaig descobrir que l’honor feia olor de mascle i, com a femella, no m’interessa.”
L’acte va arrancar amb les paraules del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. “Maria Antònia Oliver és només la quarta dona a la qual s’atorga. I hem dit només expressament, perquè és evident que la representació és del tot injusta, encara que molt potent, amb Montserrat Abelló, Teresa Pàmies i Mercè Rodoreda com a referents”.
Després de recomanar la lectura de la seua obra, Cuixart va fer memòria d’unes paraules recents de l’autora guardonada: “Encara no he entès el món i em sembla que no l’entendré mai, però me l’estimo igual”. Cuixart va fer també un parlament molt reivindicatiu i pel que fa a l’actualitat del procés català es va mostrar convençut que els partits sobiranistes sabran “vèncer desconfiances, actuar amb el sentit que el moment històric reclama i complir els acords”, amb referència a les tensions entre Junts per Sí i la CUP quant als pressupostos.
Al llarg de 48 anys d’història, el guardó ha distingit únicament cinc autors mallorquins. El primer va ser el poeta, assagista i traductor Josep Maria Llompart (1982), seguit 25 anys després pel novel·lista Baltasar Porcel, que el va rebre el 2007. L’últim lustre la presència mallorquina ha estat mes notòria abans de Maria Antònia Oliver l’han rebut el filòleg i editor, Josep Massot (2012) i el lingüista dialectòleg Joan Veny (2015).
Nascuda a Manacor l’any 1947, Oliver va pertànyer a la generació dels 70, va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs al costat del seu marit Jaume Fuster i “la seua obra és inseparable del compromís amb el país”. Des de la seua primera novel·la, publicada el 1970, ha escrit novel·la, contes, teatre, narrativa infantil, articles, traduccions i guions per a cinema, televisió i ràdio. Va ser una de les pioneres en conrear alguns gèneres gairebé absents de la literatura catalana, com la novel·la negra i detectivesca, la ciència-ficció o també la literatura eròtica. En el gènere negre, és autora d’“un personatge entranyable i conegut com la inspectora Lònia Guiu, el primer personatge femení que es va convertir en protagonista en la literatura catalana del gènere.
