Uns 600 propietaris de plantes fotovoltaiques de Lleida van presentar ahir sengles reclamacions davant del Tribunal Suprem (TS) per exigir a l’Estat que els compensi pels danys patrimonials que els va provocar la reforma del sector elèctric impulsada pel Govern central del PP, que va rebaixar la retribució d’aquestes instal·lacions en fins a un 50%. Així ho va confirmar ahir a SEGRE el secretari i responsable jurídic de l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica (Anpier), Juan Castro Gil, que va recordar que “qualsevol actuació de l’administració que provoca un mal patrimonial dóna dret als afectats a reclamar un rescabalament”. Castro Gil, a més, va subratllar que en aquest cas els afectats “no tenen el deure jurídic de suportar aquesta autèntica expropiació dels seus drets sense ser rescabalats per això”, que en molts casos va provocar que les plantes deixessin de ser rendibles, la qual cosa va ocasionar greus problemes econòmics als inversors que les van impulsar (vegeu el desglossament).
L’Alt Tribunal haurà de decidir ara si obre judici per aquestes reclamacions (presentades conjuntament amb el despatx barceloní Holtrop SLP Transaction & Business Law) encara que, segons Anpier, mai no valorarà cas per cas. “S’encarregarà a uns pèrits independents que quantifiquin el mal ocasionat i, prenent com a referència aquesta valoració, s’elegiran a l’atzar cinc instal·lacions, sobre les quals s’emetrà sentència. A partir d’allà, la resta d’afectats podrà seguir el mateix camí”, va explicar Castro Gil, que va dir que el procés pot durar 2 o 3 anys. Les reclamacions presentades ahir donaven continuïtat a la prèvia feta l’estiu passat davant del Consell de Ministres, que no es va pronunciar davant dels petits productors. Fa tan sols unes setmanes, el Tribunal Suprem va avalar per quatre vots contra tres la legalitat de la norma que va rebaixar la retribució de les plantes fotovoltaiques –amb la possibilitat de ser recorreguda en empara davant del Tribunal Constitucional–, però va deixar oberta la porta que els que se sentissin perjudicats poguessin iniciar la reclamació patrimonial. De fet, en la resolució sobre el recurs d’Anpier que reclamava que la reforma elèctrica era inconstitucional el TS recordava que, amb independència de la constitucionalitat o no de la norma, el que resultava inqüestionable era la possible reclamació de la responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador.
Els afectats, a més, també denuncien que l’Estat abona les primes retallades amb un retard mitjà d’uns 6 mesos, la qual cosa agreuja la situació.
Caldera de biomassa a l’hospital de Tremp
El president de la Diputació, Joan Reñé, va presidir ahir la inauguració de la nova caldera de biomassa de l’hospital comarcal del Pallars de Tremp, que facilitarà que el centre hospitalari pugui estalviar uns 50.000 euros anuals en calefacció i aigua calenta, la qual cosa permetrà invertir en altres millores en el centre. La corporació provincial, per la seua part, va aportar 350.000 euros per poder dur a terme la inversió.
Reñé, a més, va recordar que l’aposta de la institució per l’ús de la biomassa a Lleida no és un fet aïllat i va recordar que les comarques del Pirineu, a través de la Diputació, han presentat de forma conjunta un projecte Feder per obtenir recursos comunitaris per finançar la instal·lació de calderes de biomassa en diferents localitats.
La nova instal·lació, que gastarà unes 250 tones de fusta a l’any, se subministrarà amb fusta dels boscos del Pallars Jussà, per la qual cosa es considera que es tractarà d’una planta de quilòmetre zero, ja que el combustible no es comprarà fora, com passava fins al moment amb el gasoil.
Més de la meitat d’instal·lacions va fer fallida arran de la tisorada
La reforma del sector elèctric imposada pel PP va provocar que més de la meitat de les instal·lacions de Lleida, unes 1.220 segons va recordar ahir el delegat a Catalunya d’Anpier, Pere Guerra, es quedessin en situació de fallida, ja que les retallades aprovades impossibilitaven que aquestes instal·lacions fossin rendibles. Aquesta situació insostenible va provocar greus problemes econòmics a molts dels inversors lleidatans que les van impulsar, que en molts casos van destinar bona part del seu patrimoni o els seus estalvis per posar-les en marxa. La conseqüència va ser l’aparició dels anomenats fons voltor, empreses que busquen aprofitar-se de la debilitat d’aquests petits propietaris per negociar preus d’adquisició molt per sota dels de mercat.
