La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida ha aprovat de manera provisional el projecte de planta de biogàs que el grup danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) impulsa a la Sentiu de Sió, a la Noguera. Aquest vistiplau se suma a l’aprovació prèvia de l’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental que la Ponència Ambiental del Govern ja va emetre a principis de juny.
La planta, promoguda amb la participació de la companyia Connect Bioenergy, preveu convertir fins a 450.000 tones anuals de dejeccions ramaderes en biometà i, si s’executa, es convertirà en la instal·lació d’aquest tipus més gran del sud d’Europa. La seva aprovació definitiva dependrà ara de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, presidida per la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
La iniciativa genera una forta divisió. Segons l’empresa promotora, més de 300 explotacions ramaderes de la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell han mostrat el seu suport al projecte garantint el subministrament de fins a 480.000 tones de dejeccions anuals, amb més del 80% d’aquestes granges situades en un radi de 15 quilòmetres. Copenhagen Infrastructure Partners defensa que aquesta proximitat permetrà minimitzar l’impacte del trànsit i assegura que el transport es farà amb vehicles cisterna tancats i sistemes de descàrrega estancs per evitar males olors i abocaments.
D’altra banda, el projecte ha rebut una oposició activa per part de la plataforma Pobles Vius i de diversos representants municipals. Aquest dimecres, coincidint amb la celebració de la comissió d’Urbanisme, una seixantena de persones s’han concentrat davant la delegació del Govern a Lleida per protestar contra el projecte, al qual qualifiquen de “desmesurat” i “especulatiu”.
L’alcalde de Bellcaire d’Urgell, Jaume Montfort, ha manifestat que la planta “no ve a solucionar un problema de purins, sinó a guanyar diners” i ha denunciat les “facilitats” que, segons ell, està donant la Generalitat. En la mateixa línia, l’alcalde de Tornabous, David Vilaró, ha criticat que “és com si a algú li diguessin li donem el carnet de conduir i ja ens dirà d’aquí a dos anys si sap conduir. És una bogeria”, en referència al període de dos anys que s’establiria perquè l’empresa acrediti que el 50% dels purins són de proximitat.
Pobles Vius també denuncia que la planta s’ubicaria a menys de 500 metres d’una granja existent, fet que, segons afirmen, vulnera la normativa de bioseguretat. També qüestionen que hi hagi un excedent real de purins a la zona i alerten que això pot derivar en la importació de residus d’altres indrets per garantir la viabilitat de la planta. “Veiem com a deu quilòmetres a la rodona hi ha 5 projectes semblants i això ens aboca a ser un abocador de residus, una especialització del territori que no correspon amb les necessitats de la gent que hi vivim”, ha dit Joel Álvarez, membre de la plataforma.
La factoria, segons el projecte, requereix una requalificació urbanística de sòl agrari protegit a sòl de serveis. Pobles Vius sosté que es tracta d’una activitat industrial privada que hauria d’anar en sòl específicament industrial. També critiquen que la Generalitat li hagi atorgat 4,5 milions d’euros d’ajuda pública abans de disposar de tots els permisos.
Amb el suport ambiental i urbanístic provisional en mà, la tramitació del projecte continua ara a instàncies superiors. El desenllaç final dependrà de la decisió que prengui la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. Mentrestant, els col·lectius contraris al projecte mantenen la seva mobilització i ja han anunciat que, si cal, portaran el cas als tribunals.
