Vacances en Pau: dues cultures en un mateix sostre

LLEIDACOM/ Sara Vallés i Griselda Mas
Publicat: 
05-07-2018
Actualitzat: 05-07-2018 12:58
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Vacances en Pau: dues cultures en un mateix sostre

En Joan i Manel són una parella de Lleida que des de fa uns anys acullen nens sahrauís a través del programa Vacances en pau, organitzat a Lleida, per Sàhara Ponent. Aquest any, la parella ha decidit repetir i per primer cop, ho ha fet per partida doble, ja que s’ha endinsat en aquesta experiència amb el Mahmud de 13 anys i l’Omar d’11 anys, d’últim i de primer any, respectivament.

L’objectiu d’aquest programa no és només contribuir al benestar dels infants amb edats d’entre 10 i 14 anys, sinó que també es vol conscienciar la societat sobre la problemàtica d’una part important del poble sahrauí que viu en campaments refugiats situats en ple desert algerià amb condicions precàries. “Quasi diria que ells ens poden ensenyar més a nosaltres, que nosaltres a ells”, comenta el Manel. Ens expliquen a través d’un discurs emotiu tot el que pot aportar l’acolliment d’aquests nens. No obstant això, en tot moment deixen clar que tot implica un sacrifici i que no es pot obligar a ningú a què aculli si no vol. “Alguns amics no ho entenen, però això es porta dins i nosaltres teníem molt clar que volíem ajudar a aquest col·lectiu d’una manera directa i no a través d’ONG; així vam descobrir el programa Vacances en Pau”, aclareix el Manel. 

Els nens porten amb la parella des del dimecres passat i ens comenten que el més important és donar-los-hi un termini d’adaptació. “Hi ha moltes coses amb les quals ells no hi conviuen el dia a dia, com els semàfors, passos de vianants...”, ens comenten mentre l’Omar observa i explora l’entorn amb una actitud pròpia d’un nen; com així és. “El Mahmud és més madur; encara que només els separin 3 anys de diferència, l’Omar és el primer cop que ve i això es nota. Has d’estar més atent, ja que com qualsevol nen, ell vol jugar”. No obstant, tant en Manel com en Joan coincideixen en què: “Els nens tenen una intel·ligència nata. A vegades la necessitat t’ensenya coses que nosaltres, ciutadans del primer món, hem perdut”. La parella ressalta el fet que els nens no estiguin sobreprotegits per les seves famílies, els fa tenir uns hàbits de conducta més respectuosos. El petit, tot i no saber la llengua, ens mira amb ulls atents, entenent que el tema va sobre ell. 

Tenim l’oportunitat de parlar amb el gran, el Mahmud, un adult amb pell de nen, que es manté atent durant tota la conversa. Li preguntem perquè va decidir incorporar-se al programa però la timidesa no el deixa explicar-se. Quan li preguntem pels seus gustos, un suau fil de veu ens respon que li agraden els esports i especialment el futbol –durant aquesta estada a Lleida, la parella ha decidit apuntar als dos menuts a unes estades de futbol, ja que així ho han demanat, tant l’Omar com el Mahmud-. El Joan li aconsegueix treure un somriure quan li pregunta què li semblen les noies. I és que la parella ens comenta que el referent que tenen totes les nenes i algún que altre nen és la Shakira. “Serà pel moviment de malucs”, bromeja en Joan.

 

Mapa que il·lustra la situació actual d'aquest territori

Ens acomiadem com si es tractés d’una família. “Ells ens tenen per família i nosaltres a ells també. Som com els avis que malcrien als nens, nosaltres no els eduquem”, una reflexió del Manel que emociona el Joan. I és que així és, es tracta d’un projecte de sensibilització on els petits venen en representació de tota la resta de nens que hi ha Sàhara per a visibilitzar una problemàtica oblidada durant més de 40 anys. 

Acabem l'entrevista preguntant-nos: i després què? Un qüestió que més d'un es pot plantejar després de llegir aquest reportatge de testimoni. I és què tal i com ens explica la parella, els nens tenen les mateixes il·lusions per marxar que el dia que van venir, ja que allí tenen la seva família, la seva llar, amics... Tornen a casa seva. "Al fi i al cap són unes vacances diferents que ens enriqueixen a dues bandes", conclou el Joan.

Projecte Madrasa, la continuació de les Vacances en Pau

Si els nens volen continuar venint, hi ha el projecte Madrasa, destinat a aquells que superen el límit d'edat del programa Vacances en Pau. Dins d'aquest projecte, els nens sahrauís poden venir a cursar els estudis acadèmics a qualsevol ciutat espanyola. En aquest cas, l'estada es realitza durant l'any lectiu i s'aprofiten les vacances d'estiu per a tornar al país originari.

Comparteix

També t'interessarà