Àlex Màrquez, com tot fan de les motos, somiava de petit a ser campió del món, però els seus anhels anaven una mica més enllà i ahir es van fer realitat. «El meu somni des que era petit ha sigut guanyar el títol, i guanyar-lo el mateix any que el meu germà era el millor somni que tenia, per això ha sigut l’any perfecte, no podia sortir millor», reconeixia el lleidatà a SEGRE minuts després de celebrar el títol amb tot el seu equip al box de l’Estrella Galicia 0,0.
Àlex, que sempre ha viscut a l’ombra del seu germà, va defensar ahir la seua quota de protagonisme ben merescuda. «Hi havia molta gent que pensava que era aquí per ser el germà del Marc, però jo sempre m’he mantingut al marge de tot això. Tampoc m’importa que em coneguin per ser el germà del Marc. Jo em concentro en les meues coses, en la meua feina, i estic aïllat de tot això», va indicar.
Amb relació a la cursa, va dir que l’última volta «se m’ha fet eterna» i que «volia guanyar aquest títol honestament», alhora que va reconèixer que al creuar la línia de meta es va quedar en estat de xoc. «M’he quedat dos o tres segons que no sabia ben bé què havia passat. Quan he vist els mecànics enfilats al mur ja m’he cregut que havia guanyat el títol. Ha sigut increïble», va dir el lleidatà, que encara no és conscient del que ha aconseguit. «T’ho creus perquè veus que la gent et felicita, però realment no sóc conscient de la magnitud. Tinc una sensació estranya, no t’acaben de sortir les paraules per expressar el que sents i suposo que amb els dies aniré assimilant el que he aconseguit, però sóc molt feliç.»
Àlex també es va mostrar agraït amb el suport que va rebre durant la carrera. «Vull agrair també a Rins, Efrén i McPhee el seu granet de sorra perquè ho tingués més fàcil», va assenyalar.
Per la seua part, Marc, que va vibrar com ningú amb el títol del seu germà, va dir que «estic molt content i puc dir que potser més que a Motegi, quan vaig guanyar el títol, perquè amb el meu germà ho he viscut molt. El seu títol ha sigut dels que celebres molt, perquè ha sigut amb batalla fins a l’última volta i ni en l’últim revolt se sabia què passaria».
El gran de la saga ha fet història juntament amb Àlex convertint-se en la primera parella de germans campions del món. «És increïble. No hi ha paraules per definir-ho, per explicar-ho, sobretot pel meu germà. Estic molt content perquè ha demostrat que és aquí per ell mateix, perquè s’ho val, i això és molt important per a ell. Potser molta gent pensa que per a ell és un avantatge tenir un germà a MotoGP, però jo crec que és un desavantatge total, perquè la pressió i expectació que crees és molt més gran», va dir.
Després de confirmar-se el títol, Marc es va fondre en una emotiva abraçada amb Emili Alzamora i tots dos van traure tota la tensió acumulada donant un cop a una de les proteccions de la tetoya (habitacle on l’equip segueix la cursa al mur). «Hi havia molta tensió acumulada», va apuntar.
Marc, més que content
«Estic molt content perquè ha demostrat que és aquí per ell mateix, perquè s’ho val», va assenyalar
Notícies relacionades:
