Victòria de prestigi la que va aconseguir ahir l’ICG Software Lleida (6-3) davant del quart classificat de l’OK Lliga, un Noia que es va veure incapaç de parar el vendaval ofensiu dels lleidatans, que van celebrar amb magnificència la classificació per a la Final Four. El cansament que tant temia Albert Folguera ni es va veure i l’equip va firmar un partit superb, amb dedicatòria cap al pare dels Tomàs en el segon aniversari de la seua mort. El recordatori que els jugadors van fer abans de sortir a pista va donar aire a un ICG que va portar la iniciativa d’inici.
Les primeres ocasions van ser seues, amb Roberto di Benedetto molt actiu. El gal ho va provar amb un tret llunyà que va salvar la meta barcelonina amb el braç i tot seguit va tornar a provar fortuna amb la col·laboració de Darío Giménez, que va desviar la bola sense arribar a sorprendre Zapater. Els lleidatans continuaven atacant i de nou Roberto va tenir el gol a les seues mans però aquesta vegada va ser el pal el que ho va evitar. L’ICG estava mereixent anar ja per davant al marcador, però va ser el Noia que, en la seua primera ocasió clara, marcava amb un tret creuat de Llorca que sorprenia Lluís Tomàs (0-1, m.5). El gol no va fer variar el guió dels llistats, que van trobar el premi del gol en una altra acció del seu jugador més actiu. Roberto di Benedetto va driblar un parell de rivals i davant de la sortida del porter li va colar la bola per sota del cos (1-1, m. 9).
El joc es va tornar dur per moments fins que Darío Giménez va forçar un penal que va transformar amb mestria Roberto (2-1, m.13), el jugador del partit. Eren els millors minuts de l’ICG, que aprofitaria el seu estat de gràcia per anotar el tercer per mediació d’Andreu Tomàs (3-1, m.14). Candanedo i Creus, que van entrar de refresc, van tenir el quart, però els seus trets els va repel·lir el porter. Igual que en l’inici del partit, quan més estava atacant l’ICG va arribar el gol del Noia, en un altre tret creuat d’Aragonés que deixava el 3-2 al descans.
La segona part va començar amb un intercanvi de cops. El Llista va poder marcar en un contraatac portat per Bruno di Benedetto que no va poder culminar Darío, mentre que a l’altra porteria Lluís Tomàs firmava una doble parada que donava pas a un altre contraatac que tampoc no aconseguia transformar l’argentí. A partir d’aquell moment el joc va baixar de bioritmes. A l’ICG, després del desgast del cap de setmana, no li interessava un partit d’anades i vingudes i va passar a controlar el joc i estirar estratègia. Allà va arribar el 4-2 en una passada magistral de Darío des de darrere de la porteria que va aprofitar de primeres Creus (4-2). El Noia, obligat a remuntar, va passar a l’acció i Aragonés va tenir el 4-3 però va topar amb el pal. El que sí que va arribar va ser el 5-2, obra d’Andreu Tomàs en jugada personal que va fer aixecar el públic. L’ICG estava jugant com un gran i malgrat el 5-3 anotat per Xaus, mai va témer per una victòria que va tancar Candanedo a l’aprofitar una assistència, la segona, del company Darío Giménez.
“Cal treure’s el barret davant d’aquest equip, estic sorprès”
Albert Folguera es va desfer en elogis: “És per treure’s el barret davant d’aquest equip perquè el primer que estic sorprès sóc jo. Vaig avisar que era un partit complicat per on veníem i per la tensió que havíem hagut de suportar i pel cansament, però en canvi hem fet un partit extraordinari”, va dir Folguera amb la veu entretallada al recordar que feia dos anys de la mort del pare dels germans Tomàs. “Teníem un motiu més per guanyar i crec que això és el que ens ha acabat d’esperonar”, va assegurar. Lluís Tomàs, per la seua banda, va dir amb referència al seu pare que “allà on sigui, que ho gaudeixi”.
