Álex Albistegui és un dels fitxatges del Lleida Esportiu i està cridat a ser dels jugadors importants en el projecte d’Idiakez. Assegura que el seu desig és contribuir que l’equip sigui més competitiu.
Quina valoració fa de l’stage i dels dies que ha conviscut amb l’equip lleidatà?
La veritat és que a l’stage ha anat tot sobre rodes. Hi vam anar per aïllar-nos una mica, treballar bé i conèixer-nos més entre tots nosaltres. El temps ens ha acompanyat i hem acumulat quilòmetres per estar cada dia millor. En aquest sentit, ha sigut un stage redó.
Arriba per tenir un rol important a l’equip. El preocupa tenir un excés de responsabilitat en aquest sentit?
No, ni de bon tros. No crec que vingui per tenir un rol important, això ho dirà el temps. Jo vinc a sumar, tant de bo que sigui des d’un paper protagonista, però l’objectiu és que l’equip estigui al millor possible i al futbolista el que més li agrada és sentir-se partícip i aquest és l’objectiu. Però cap pressió perquè sóc un jugador més.
Ve del Toledo, que va eliminar el Lleida. Si no pots amb el teu enemic, uneix-t’hi?
[Riu] Bé, són coses que té el destí. Fa dos mesos estava lluitant a mort contra el Lleida perquè els dos equips teníem un objectiu comú, i dos mesos després sóc aquí. Són anècdotes. Qui m’havia de dir que poc temps després estaria a l’altre costat?
Per què el canvi?, què el va motivar?
El Lleida m’oferia moltes coses. Per començar, un projecte a mitjà termini, i a Segona divisió B no és habitual trobar-ho. El club compta amb una estructura que no està en altres clubs. A part d’això, el fet que fos un equip que en els últims anys ha estat lluitant amb els millors i que aquesta és la línia a seguir. I també el fet de conèixer l’entrenador. Sé com és i ell sap com sóc i a partir d’aquí, a treballar sense haver de demostrar res a ningú.
Ho ha dit, ve a un club que suma dos play-offs consecutius. Aquest any no s’acceptarà cap altre resultat que no sigui, almenys, repetir.
És clar que volem ser a dalt, estar amb els millors, però moltes vegades la diferència entre el segon i el sisè pot ser de tres punts. Són petits detalls els que marquen això. L’objectiu és ser competitius, estar amb els millors i una vegada allà, tant de bo tinguem sort i aconseguim més èxits.
Personalment, amb quins objectius es planteja Albistegi aquesta temporada?
El primer objectiu és complir amb les metes col·lectives que marqui el club. A partir d’allà, els jugadors som persones i tots volem que les coses ens vagin bé en l’individual. M’agradaria ajudar l’equip i tenir un paper participatiu. Si és comptant bastant per a l’entrenador, doncs molt millor.
Ja ha conegut l’afició del Lleida com a rival. Que li va semblar?
Tothom em parla que quan arriben les grans cites la ciutat es bolca amb l’equip, però també tinc entès que és un club que té una massa social estable. Òbviament, a la Lliga no podem omplir el camp, però més enllà d’això sí que hi ha una massa social estable i aquest suport el veig important.
És d’aquells que ja té ganes que comenci la Lliga?
Sí, però no em ve malament entrenar-me un parell de setmanes més per acabar d’agafar la forma, per les meues característiques físiques [riu]. Però sí, és clar que a tot futbolista li agrada competir. Primer vull acabar de posar-me bé i que comenci la Lliga com més aviat millor.
Quin Albistegi veurà l’afició?, perquè va ser un dels jugadors que en el play-off van causar bona impressió.
No em considero especialista en res, sóc un jugador que intenta ajudar en diverses facetes. No sóc un organitzador, ni sóc un mig centre defensiu, ni sóc un arribador específic. M’agrada aportar en totes les facetes, m’agrada donar un cop de mà en la pilota aturada, ajudar a pressionar… Crec que un centrecampista, al capdavall, no hi ha ni un sol segon en el partit en el qual no estigui participant en alguna cosa.
