Els alcaldes de vint pobles de Lleida no formaven part de la candidatura més votada a les eleccions municipals del 2011. Aliances entre partits, el sistema de llistes obertes en poblacions amb menys de 250 habitants i, en el cas de Ponts, una moció de censura, van arrabassar el govern a la llista que més vots va aconseguir a les urnes. Ara, el PP prepara una polèmica reforma de la llei electoral perquè el més votat obtingui l’alcaldia. Aquesta reforma desperta dubtes entre els electes locals sobre com s’aplicarà aquesta mesura i quines conseqüències tindrà sobre la governabilitat dels consistoris.
Una de les principals objeccions que plantegen els edils lleidatans és que un alcalde designat de forma directa pot tenir dificultats per governar si no aconsegueix suports suficients per tenir majoria en el ple. De fet, és una cosa que succeeix ja en municipis com Balaguer i Cervera, actualment en mans de governs de CiU en minoria que tiren endavant les votacions mitjançant acords puntuals amb l’oposició. Tanmateix, queda la incògnita sobre si mocions de censura acordades entre partits minoritaris podrien rellevar el cap de la llista més votada, tal com va succeir fa dos anys a Ponts.
El sistema de llistes obertes planteja altres interrogants als pobles que, a les eleccions municipals, voten membres de llistes obertes. És el cas de Castell de Mur, governat per independents d’Acord Municipal i on el més votat el 2011 va ser el candidat de Progrés Municipal, que es va presentar als comicis en solitari. Al fer-ho, va atraure sobre si tot el vot socialista del municipi. La seua designació directa, com planteja la reforma, l’hauria deixat sol al capdavant d’un consistori d’un total de cinc edils.
A la majoria dels municipis de Lleida, un 92% del total, l’alcaldia està en mans del partit més votat.
