El govern d’Andorra no preveu apujar impostos per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia. Així ho ha dit aquest dimarts el cap de l’executiu del Principat, Xavier Espot, en una conferència al Cercle d’Economia, en la qual ha afirmat que creu que «no hi haurà necessitat» de fer-ho tot i el «cop dur» financer que ha causat la covid-19. En aquest sentit, ha detallat que després de set anys de superàvit o equilibri financer, els comptes del 2020 es van tancar amb un dèficit de 100 milions i els de 2021 ho faran amb uns altres 65. Sobre l’arribada de youtubers al país, Espot ha deixat clar que les problemàtiques en matèria fiscal «no se solucionen posant traves als quatre que han vingut» i ha dit que el seu impacte no és «significatiu».
El cap de govern andorrà veu «sostenible» el model de tributació del país, amb un impost sobre la renda d’un 10%, perquè espera que el dèficit «no sigui persistent». També ha detallat que el nivell d’endeutament del Principat ha passat del 34 al 43% i ha dit que aquest percentatge és «raonable» en l’actual context de crisi sanitària i tenint en compte que el «múscul fiscal» del Principat no és el de l’estat espanyol ni de França i que no tenen accés als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu. En aquest sentit, ha explicat que precisament aquesta és una de les demandes que es volen resoldre a través de l’acord d’associació que estan negociant amb la UE.
Lleida és la demarcació catalana que més creix en exportacions malgrat la covid-19
Espot ha dit que, per contra, sí que es plantegen modificar algunes deduccions de l’impost de societats, per tal d’aplicar-hi criteris que premiïn la sostenibilitat de les empreses, entre d’altres. A més, també es volen incrementar les cotitzacions socials i posar en marxa noves taxes finalistes, com ara una de turística i una altra sobre les emissions de CO2. Sobre aquest darrer àmbit, també ha afirmat que es pretén encarar el camí cap a la «transició energètica» i que el gran repte de la diversificació de l’economia andorrana s’ha de fer en clau de «sostenibilitat i innovació». Així, ha concretat que hi ha la previsió de posar en marxa un parc tecnològic i una «zona franca».
El màxim representant de l’executiu del Principat ha volgut deixar que el país «no compleix cap requisit per ser paradís fiscal». Així, ha destacat la feina feta en la darrera dècada en els mecanismes d’intercanvi automàtic d’informació, la signatura de convenis per evitar la doble imposició amb diversos països, la normativa implementada en la lluita contra el blanqueig i el terrorisme, la tipificació del delicte fiscal en base als estàndards europeus «més exigents» i l’obertura econòmica a la inversió estrangera. A més, referent a les explicacions que donen els youtubers sobre els motius per instal·lar-se al país, Espot ha dit que «es podria manifestar d’una millor manera» i ha assegurat que a la gran majoria dels nous residents no només els atrau la «competitivitat fiscal», sinó que també valoren el sistema sanitari, l’entorn natural o el nivell de seguretat, entre d’altres.
El cap de govern d’Andorra també ha assegurat que el país és «un pol d’activitat per a les comarques i departaments veïns» i que estan preparats per assumir un «lideratge regional en el context del mercat europeu». En aquest sentit, també ha destacat la cooperació que hi ha hagut entre el Principat i els territoris limítrofs, com ara en l’atenció de malalts de covid-19 de l’Alt Urgell a les unitats de crítics de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell o la participació dels treballadors fronterers en els cribratges poblacionals, entre d’altres. Així, ha recordat que la primavera passada es va testar un 95% de la població i que ara es fa cada setmana a d’entre el 13 i el 17%.
Espot també ha fet un repàs a les mesures de caire econòmic que s’han adoptat durant la pandèmia, com ara un programa de crèdits en que el govern assumia la part d’interessos o la posada en marxa de la versió andorrana dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), fórmula que abans no existia al país. Finalment, ha dit que el cost global que aquestes han tingut ha estat de 230 milions d’euros, tot afegint que el pressupost global del Principat és de poc més de 400 milions.
