- Pagès Editors edita, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs, un llibre que ofereix, per primer cop, els noms dels prop de 15.000 lleidatans residents a les comarques de Lleida, processats en consells de guerra o afectats per la repressió franquista.
- El llibre inclou el nom tant de les persones executades i afusellades d’ençà que començà l’ocupació de Catalunya l’any 1938 com els republicans empresonats, exiliats o processats com a responsables polítics
Pagès Editors i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha presentat avui ‘Tenien nom. Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963)’, de Conxita Mir, Albert Rafael Cots i Gabriel Ramon-Molins, un llibre que ofereix per primer cop els noms dels quasi quinze mil lleidatans, residents a les comarques de Lleida, processats en consells de guerra o afectats per alguna de les diligències durant la dictadura franquista. El llibre també inclou els noms dels què foren jutjats com a responsables polítics, passaren a l’exili sud-americà o acabaren deportats en algun camp nazi.
Es tracta d’un recull que s’ha fet amb la voluntat de recuperar la memòria de la gent anònima perseguida durant la dictadura franquista i d’avaluar l’abast de la por i de la desmobilització que el règim instituí, tant sobre els perdedors com sobre la societat en general.
I és que la informació reunida en aquesta edició, presentada poble a poble, ofereix noves dades que permetran avançar una mica més en la comprensió de l’abast de la violència política i de la seva penetració en el teixit social: un repte historiogràfic encara no exhaurit.
El llibre l’ha coordinat Conxita Mir Curcó, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració d’Albert Rafael Cots i Gabriel Ramon-Molins.
La tasca investigadora
Mir explica sobre aquest llibre que a mitjans dels anys 80, gràcies a l’impuls donat per Josep Benet, des del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, molts joves historiadors van decidir dedicar els seus esforços investigadors a l’estudi al coneixement de l’impacte repressiu de la dictadura de Franco.
“Sabem des de llavors els noms de les persones executades i afusellades d’ençà que començà l’ocupació de Catalunya, la primavera de 1938. Més lent, però, ha estat el camí de transformar les xifres globals dels republicans empresonats, exiliats o processats com a responsables polítics, en persones identificables pel seu nom o per la localitat on residien”, assenyala.
Així doncs, fent un gran esforç, els historiadors han pogut conèixer les xifres de les víctimes de la repressió, tot utilitzant documentació molt diversa. “És, però, quan descendim a l’escala local –explica la historiadora- que es fa més palès que totes les víctimes tenen nom i que el rescat memorial d’aquestes passa per la seva identificació, cosa que no sempre resulta fàcil de fer”.
I és que el temps, la desmemòria i la fragilitat dels records de la gent gran no hi juga a favor. Tot i això, el fet de poder accedir avui dia a fonts judicials, tant civils com militars, així com a grans webs documentals ha facilitat la tasca d’emprendre una identificació molt més objectiva i contrastable, com la que proposem amb aquesta obra.
Conèixer pel seu nom prop dels 15.000 lleidatans residents en cadascun dels pobles de Lleida que van ser víctimes de la repressió franquista era doncs l’objectiu principal d’aquest treball.
Per dur a terme aquest llistat, s’ha acotat el temps d’estudi entre l’ocupació iniciada la primavera de 1938 i l’any 1963, moment en què la creació del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) va limitar els poders excepcionals que fins llavors havia tingut l’exèrcit.
Consells de guerra, diligencies múltiples, derivades de l’acció dels tribunals militars, responsabilitats polítiques, exili i deportació, són les principals variables que s’han tingut en compte per tal d’oferir la relació que presentem, que és la més completa que s’ha fet fins ara a partir de les fonts disponibles.
“L’anàlisi de la violència franquista en l’àmbit local permet constatar els efectes que aquesta tingué sobre les classes populars, que són les que majorment en patiren les conseqüències, així com l’abast de la seva penetració en el teixit social. La desaparició de famílies senceres de tants pobles de Catalunya, de les quals tot just en queden petjades, significà una pèrdua humana important en cada localitat, com queda reflectit en les dades agregades que aportem. Recuperar les seves vivències, cercant alguns d’aquests rastres que sens dubte obren nous camins a la recerca històrica, constitueix segurament una de les virtuts d’aquesta obra”, destaca Mir.
Pensem que és, en definitiva, un llibre que moltes famílies lleidatanes voldran tenir com a document, a través del qual poder explicar la repressió que van viure alguns dels seus membres i que quedarà com a testimoni escrit perquè les generacions futures no oblidin el que va succeir a Lleida durant la dictadura franquista.
Més informació sobre el llibre aquí: http://www.pageseditors.cat/ca/tenien-nom.html
Conxita Mir Curcó és professora d’història contemporània de la UdL. Els seus primers treballs els dedicà a l’anàlisi del caciquisme polític i comportaments electorals dels anys de la Restauració i la Segona República, des d’on ha derivat vers l’estudi de la violència política i el control social durant el franquisme, a partir de l’exploració de les fonts judicials civils i militars.
Gabriel Ramon-Molins és llicenciat en història (UdL), Màster interuniversitari en Història Econòmica (UB-UAB-UZ), àmbit en el qual realitza la seva tesi doctoral. Col·laborador en les recerques endegades al Departament d’Història de la UdL sobre violència política i ruptura social des de l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939.
Albert Rafael Cots és llicenciat en història (UdL) i està realitzant el Màster en Història del Món (UPF). Al mateix temps que ha col·laborat en la realització d’aquesta obra, ha encetat una línia de treball sobre les polítiques de desenvolupament en el segle xx. És coeditor de la revista Entremons.