El racisme és avui la primera causa de delictes d’odi. Un odi que hem vist aquests dies al carrer, desfermat, enfortit, recolzat per discursos que es propaguen en la política, en els mitjans de comunicació, a les xarxes socials. Les costures de la globalització s’esquincen i les escletxes d’aquest sistema desigual són aprofitades per l’extrema dreta. Unes fissures que la novel·la gràfica El president de Barcelona explora tot endinsant-se en un barri del Raval que condensa les contradiccions i complexitats del món sencer. El protagonista, acabat d’aterrar al barri, esdevé president de l’escala per designació inapel·lable i, gràcies al nou càrrec, coneix de prop els seus nous veïns. Sarramia i Pardina troben un equilibri finíssim d’ironia, reflexió crítica i tendresa que ens ofereix, com diu l’escriptora Llucia Ramis, un retrat brillant del món a través d’una escala de veïns on va viure el president de Barcelona. «La vida és perillosa per les persones que s’asseuen a veure el que passa», ens diuen. No deixeu de llegir-lo!
I d’un president a un altre, avui també us presentem, com a novetat destacada, Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià. En el norantè aniversari de la mort del president, ens permet conèixer el vincle que l’unia amb una casa que condensa la memòria agrària, social i política del país i que avui amenaça de desaparèixer.
La novetat destacada del mes
El president de Barcelona
Nou títol dins la nostra col·lecció de novel·la gràfica, Doble Tinta. Amb textos de Ramon Pardina i il·lustracions d’Òscar Sarramia, el còmic explica les vivències d’un dibuixant lleidatà en un pis del Raval durant els anys que van des de la Barcelona post-olímpica a la Barcelona pre-crisi. Sense edulcorants ni mala sang, amb la profunditat de qui ha volgut estimar el barri on ha viscut, Sarramia i Pardina reflecteixen la complexitat i les contradiccions d’un lloc que és alhora el centre de la ciutat i un espai al marge.