Pagès Editors ha presentat avui a Lleida el seu calendari editorial del 2020, que cada any va dedicat a un artista reconegut de les Terres de Ponent i que en aquesta ocasió ret homenatge a la pintora i gravadora lleidatana Rosa Siré. La presentació del calendari ha anat a càrrec d’Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors; Eva Lega, curadora del calendari de l’editorial, i Eva Miralles, filla de l’artista, que ens va deixar el 2014.
Eulàlia Pagès ha destacat en aquest sentit que amb aquest calendari “es valora una de les artistes més destacades del panorama artístic lleidatà de la segona meitat del segle XX” i ha afegit que el calendari permetrà apropar la seva obra al públic general. “Tothom a Lleida coneix Rosa Siré però no tothom coneix l’amplitud de la seva obra i aquest calendari els oferirà un tastet”, ha explicat.
Per la seva banda Eva Lega, curadora del calendari, ha posat també en valor la figura de Rosa Siré a nivell artístic, en especial quant a l’art abstracte. “Va ser una artista que va trencar esquemes amb el seu art abstracte inèdit, nou i sorprenent”, ha explicat. També ha destacat que tot i haver exposat arreu i haver viscut a París i Barcelona, Rosa Siré sempre va voler viure a Lleida i deixar el seu llegat a la ciutat.
Per la seva part, la filla de Rosa Siré, Eva Miralles, ha agraït a Pagès Editors l’homenatge que representa a l’obra de la seva mare aquest calendari i ha destacat “la qualitat del suport, la tria de les obres i la composició de presentació, així com el respecte i estima amb les que s’ha tractat la figura artística i la persona de la mare”. “Crec que aquest calendari emocionarà a la gent que va conèixer a la mare i l’aproparà als que no”, ha dit. Respecte a sa mare, Miralles ha volgut recordar que va ser una persona molt avançada a la seva època perquè va veure ben aviat la possibilitat de recuperar materials en desús i de rebuig per reutilitzar-los per a les seves obres; ha destacat també el gran sentit de llibertat que va reivindicar sempre, tant a la seva vida professional com personal, i ha assenyalat que, a banda de la seva tasca com a artista, la seva tasca docent la va omplir molt. “Volia transferir el seus coneixements, però no perquè s’imités el seu estil sinó per donar eines a altres persones per a poder expressar-se amb la seva creativitat pròpia”, ha remarcat.
Per últim, Miralles ha explicat que la seva mare també va reivindicar la igualtat com a artista dona en un mon d’homes i que part de la seva renovació constant com a artista i del seu caràcter innovador van venir motivats per la necessitat de lluitar contra aquesta desigualtat i “d’haver de fer el doble que un home per aconseguir la meitat”.
L’artista
Rosa Siré i Cabré (Lleida, 1944-2014) va créixer entre llibres d’art, cultura i psicologia gràcies a l’extensa biblioteca del seu pare, el periodista Josep Siré Pérez. Un accés al coneixement força impropi dins la Lleida de postguerra, un fet que determinà el despertar de la seva vocació pictòrica en la infància a través de la lliure experimentació i la introspecció. De ben petita vibrava amb els colors i les textures, i, a desgrat de la família, inicià els estudis a l’Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida. Una elecció anòmala i arriscada per una dona jove d’una ciutat com Lleida, que alhora la conduiria a ser una peça cabdal del nou despertar de l’art dels anys seixanta. Una estada de tres anys a París, quan en tenia poc més de vint, faria madurar l’estudiant, però sobretot la dona.
Després del bagatge artístic acumulat a les classes de l’Escola de Belles Arts de Lleida i de les experiències viscudes al París del 68, la seva primera exposició individual la va fer en una de les institucions emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys, el Museo de Arte Abstracto de Conca. A partir d’aquí es va anar convertint en una de les creadores clau de les terres de Lleida al llarg dels anys 70 i 80. Als anys 90 Rosa Siré va esdevenir mestra del gravat. Va ser introductora de l’objecte trobat i precursora de l’ús de materials de rebuig que cercava en fàbriques i llocs insospitats. Va ser, així mateix, una veu antifranquista, una activista que va expressar-se a través de les arts plàstiques, una veu que posteriorment es va decebre amb una transició política incapaç d’aportar les transformacions per les quals havia lluitat.
L’artista, crítica amb tot poder, va reaccionar davant les mancances culturals de Lleida, una constant al llarg de la seva vida, que reivindica la figura dels artistes com a transformadors socials i contra tot acomodament. Rosa Siré va obtenir nombrosos premis i reconeixements, dels quals destaquen la X Medalla Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts l’any 1970, la Menció d’Honor al XXLV Saló d’Art Internacional de Beziers (França) el 1980, la Menció d’Honor al Saló Internacional d’Aix en Provence l’any 1981, el Primer Premi d’Indústries Gràfiques en serigrafia, amb motiu de la seva participació en l’edició Noviluni de Barcelona l’any 1990 i, finalment, el Premi d’Arts Plàstiques Medalla Morera en la seva darrera edició, l’any 2000.
El calendari
Pel que fa al Calendari 2020 de Pagès Editors, inclou majoritàriament obres de la família que es troben al Museu Morera, algunes d’elles exposades. D’aquests obres, s’ha fet una tria de les peces d’art abstracte més representatives i conegudes de la Rosa Siré del finals dels anys seixanta i setanta.
El calendari també inclou una de les obres que van formar part de l’exposició Transposicions de 2011, feta a la sala Gòtica de l’IEI i una obra de gran format del final de la seva carrera, feta amb planxes industrials. I, per últim, al calendari apareixen quatre obres de petit format de dues galeries de Lleida: una d’elles es troba a la galeria Indecor de Lleida i és de final dels anys setanta. En aquesta obra hi trobem el fals relleu i les figures d’escacs, tan representatives de Rosa Siré. Les altres tres obres són d’Enquadernacions Marc Fontm, dels anys 80 i 2006. Són obres de petit format desconegudes per la ciutat, de manera que ens atansen a conèixer una mica més l’obra de Rosa Siré. En aquestes peces hi tornem a veure el fals relleu i aquesta textura que dóna sensació d’impressió. Es tracta d’un calendari complet, amb obres que passen per totes les dècades, des dels anys 60 fins al segle 21.