Monturull

Monturull

Nom del pic: 
Monturull
Altitud: 
2.761 metres
Unitat de relleu: 
Pirineu Axial

Passa per sobre de les icones per ampliar informació

Monturull

És un pic ubicat a la confluència entre la parròquia andorrana d’Escaldes-Engordany, el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) i el de Lles de Cerdanya (Cerdanya). La seva alçada arriba als 2.761 m.

A la seva vessant sud-occidental hi trobem les fonts dels torrents que formen el riu de Bescaran. A l’est del cim, hi ha els Estanys de la Pera, a la vora dels quals hi ha un important refugi des del qual es pot intentar la seva coronació.

També a prop del Monturull hi podem trobar dos refugis més de menor entitat com són el de la Font de les Pollineres al sud-est i el de Coll de Midós al sud.

Aquesta muntanya forma part de l’espai natural protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós.

Mitologia:

LA CLAU DE LA MORTA

Es diu que aquella dona era una bruixa, i que tothom de Lles ho sabia. Quan va arribar-li l’hora de la mort, la gent veïna de la casa de la difunta, així com la família, van complir amb la tradició d’aquest lloc: Rentar, perfumar i vestir el difunt, per tal que fes goig.

Fet això preceptiu, d’acord amb la tradició local, s’adreçaren a la cuina, on feren xocolata desfeta i tragueren algunes pastes, per fer l’àpat en honor del difunt, tal com la tradició local ha manat durant centúries.

Allí s’estaven asseguts menjant i fent-la petar quan tots es tornaren blancs com la cera i els ulls els sortiren d’òrbita en sentir un veu que deia:

  • Que, celebrant-ho, oi?

I, en girar el cap, desprès d’haver recorregut la veu com la de la morta, la veieren plantada a l’ampit de la porta d’entrada del lloc d’ on portaven la xocolata, que, per cert, no se’ls devia posar gens bé.

Passats uns dies la dona tornà a posar-se al llit, greument malalta, i en veure arribada la seva ultima hora va demanar a parents i veïns que la vetllaven que li donessin la mà, per tal d’ajudar-la  a ben morir, però com que hom coneixia les seves tendències i encara es recordava el fet succeït dies endarrere, ningú s’atreví a fer-ho.

  • Doneu-me la mà! –insistia amb veu cada cop mes fluixa i agònica la moribunda.

Ells decidiren donar-li la clau de casa, que cal recordar que no eren com les d’ara, de butxaca, sinó de 50 centímetres de llargada i molt gruixudes. Tot fou u, tocar-la ella i desaparèixer la clau, per expirar tot seguit.

Aquella clau que havia desaparegut, i ningú més havia vist, va aparèixer damunt la tomba de la bruixa un temps desprès. Ningú s’atreví a agafar-la, i allí s’estigué durant anys, amb la temor que la seva sola visió imbuïa als habitants de lles.

Però com tot passa en aquesta vida, també passà la temença d’aquesta gent senzilla i treballadora de la població, i algú es va atrevir a agafar-la i guardar-la a casa seva.

Se’n perdé el record. La gent va voler oblidar aquell estrany fet. “Però a mi sempre m’han agradat aquestes coses i els trastos vells –diu la Carme Miret-. Quan es posà malalt i vaig anar a fer-me càrrec del Joan de l’Asidret, em va manifestar que ell estava en possessió de la clau de la bruixa, i que en morir me la donaria com a record perquè m’agradava.

Fou a la mort del Joan de l’Asidret que jo vaig passar a tenir aquesta clau, a la qual se li atribueixen estranys i extraordinaris poders, encara que jo no he constat mai res- acaba la Carme.

Comparteix aquest pic
Comarques: 
Mapa
 
Referits al Monturull

Unitats paisatgistiques

  • Solana del Baridà
Videos