Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya
Amb les últimes incorporacions dels municipis d'Éller i Talltendre, al 1962, i Riu de Pendís, al 1973, Bellver de Cerdanya s'ha constituït com el major municipi de la comarca. Aquesta ampliació fa que el terme municipal s'estengui de la baga a la solana.
El riu principal és el Segre, al qual aflueixen els diversos rius i torrents, tant de la baga com de la solana.
Bellver és el municipi de la Cerdanya que integra major superfície del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Nucli | Habitants |
---|---|
Baltarga | 40 |
Beders | 6 |
Bellver de Cerdanya | 1099 |
Bor | 59 |
Coborriu de Bellver | 19 |
Cortàs | 12 |
Éller | 12 |
Nas | 6 |
Olià | 11 |
Ordèn | 14 |
Pedra | 5 |
Pi | 77 |
Riu de Santa Maria | 77 |
Sant Martí dels Castells | 6 |
Santa Eugènia | 8 |
Santa Magdalena | 333 |
Talló | 17 |
Talltendre | 6 |
Vilella | 8 |
Dades referides a l'any 2021
- PARC DELS BUNQUERS DE MARTINET I MONTELLÀ Martinet I Montellà Més informació
Biblioteca pública de Bellver de Cerdanya
Oficina de Turisme de Bellver
Actualitat i notícies a Bellver de Cerdanya
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de provincia (Lleida): 159 km (2 hores, 9 minuts en cotxe).
GASTRONOMIA: peres de Puigcerdà, naps de Talltendre, col d'hivern, xicoira silvestre, pomes, etc., moixernons, ceps, ous de reig, rovellons, carreretes o cama-secs, etc. Elaboració de mantega, formatges, embotits (bull, pa de fetge, tupinet, etc.), confitures i melmelades. Entre els plats, trinxat amb rosta (col i patates amb cansalada), sopa de la Cerdanya (amb llet, pa fregit i ous), tiró (ànec) amb naps, civet de llebre, guatlles amb fulla de parra, truites de riu a la llosa. Els seus habitants es diuen bellverencs.
Bellver va nàixer l'any 1225, quan el comte Nunyo Sanç va atorgar una carta de poblament per aixecar un nucli de població al Puig de Talló que donés entitat a la frontera amb el comtat d'Urgell, afavorint-lo a més a més amb franquícies. Es va convertir en nova capital del Baridà i, aviat, en capçalera de la Batllia, nom que ha perdurat per denominar la subcomarca que envolta Bellver. Jaume I va ordenar que el camí ral que unia Puigcerdà amb la Seu passés per Bellver. A més a més, va concedir una sèrie de franquícies a canvi de la construcció de muralles a la Vila. Del castell, que posseïa al 1344 Francesc Castells per compte del rei, hi queden alguns vestigis. Després que el 1665 l'explosió del polvorí el destruís amb part de la població, només en resten una torre rectangular, anomenada "La Presó", la cisterna i alguns trams del mur. Durant les contínues guerres francoespanyoles, va ser ocupada pels francesos a la Guerra dels Segadors (1654-1658), fins després de la Pau de Rijswijk (1691-1697) i durant la Guerra de Successió (1701-1713). Durant les guerres que van precedir a l'ocupació napoleònica va ser ocupada al 1793 i assetjada fins 1795.
Francesc Xavier Porta Pous Alcalde | EN-CERD |
Oriol Ribot Domenech | EN-CERD |
Eulalia Serra Domingo | EN-CERD |
Jose Antonio Chinchilla Solano | EN-CERD |
Mercè Arroyos Goma | EN-CERD |
Andreu Falomi Ginesta | EN-CERD |
Arnau Calvet Roura | EN-CERD |
Raquel Peñalver Fuste | EN-CERD |
Pau Recha Batalle | EN-CERD |
Marc Fernàndez Palau | CiU |
Francesc Pérez Porta | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Les dues grans serralades del Cadí i el Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa en el punt d’unió entre el Prepirineu i el Pirineu. És en aquesta zona on el Parc Natural del Cadí-Moixeró acull, a més d’una gran biodiversitat, llocs d’una bellesa i un atractiu especials que inviten a fer-hi excursions.
Riu-Coll de Pendís
Podem arribar fins a Riu de Pendís des de Bellver de Cerdanya passant per Bor i Pedra, per una carretera asfaltada, o bé des d'Urús, tot i que aquest últim camí està en mal estat. Iniciarem l'excursió des de Riu de Pendís (1.250 m), per una pista asfaltada amb forta pujada. Passem per les ruïnes de les cases de Canals, per on passava l'antic camí ral cap al Berguedà. Arribem al refugi del Serrat de les Esposes (1.500 m), amb una zona d'esbarjo (taules, bancs, graelles per a barbacoes...).
Als Plans de Bor (1.600 m), on podem admirar el paisatge des del seu mirador, és recomanable deixar el cotxe pel mal estat del camí. Si anem en 4x4, podrem continuar. Deixem de banda el trencall que baixa la vall de l'Ingla cap a Santa Magdalena, Talló i Bellver, per on podem anar-hi a la tornada. Finalment, trobem el coll de Pendís, des d'on podem iniciar excursions a peu, cap al coll de Vimboca, per arribar fins al refugi de Prat d'Aguiló (2.050 m). A 25 minuts trobarem el refugi de Sant Jordi i la font del Faig.
Bellver-Ordèn-Talltendre
Des de Bellver, al costat de la N-260, una pista forestal en bon estat puja ràpidament vorejant el torrent de Codolet. Primer, arribarem a la fondalada de Codolet, on hi han les ruïnes de la Casa Codolet. Continuem per la pista forestal per la vall de la Solana. Després, arribarem fins al tossal Ras i Pla de la Reduta (1.565 m), des d'on començarem a baixar cap a Ordèn. Aquest poblet deu la seua importància als importants jaciments neolítics trobats als seus voltants. El camí continua des del costat de l'església pujant cap a Talltendre. Arribarem de seguida a Talltendre, on podem veure nombroses cases enrunades i algun xalet de cap de setmana.
Bellver-Cortàs-Éller
Sortim de Bellver per la N-260 en direcció a Puigcerdà. A 1 km trobem a l'esquerra l'inici de la pista forestal que ens hi durà. No hi ha cap indicació. Ens desviem a la dreta, segons la indicació, cap a Cortàs i Éller. La pista s'enfila de seguida pel Serrat del Bac pel mig de boscos de pi comú. Sortim del bosc. Podem veure a la dreta el Mont Curt. Més endavant veurem de seguida Cortàs, encara allunyat. El camí continua amb la muntanya a l'esquerra i la vall del Torrent Llevador a la dreta. Trobarem les restes de les instal·lacions d'una antiga mina. El camí fa una volta en forma de ferradura i travessa el torrent. A la nostra dreta, trobarem un camí que porta fins a Olopte.
Cortàs és un poble que permet disfrutar d'una panoràmica excel·lent. Hi viuen tres famílies tot l'any. Travessant el poble, començarem a vorejar la vessant esquerra de la Valltova, amb el riu Duran als nostres peus. A l'altra vessant de la vall hi ha la carretera que porta a Meranges.
Divisem Éller, poble més cuidat que Cortàs i més ampli, on podem trobar a l'entrada una font, un safareig i un abeurador públics. Hi han algunes cases restaurades i xalets. Al final del poble hi ha un camí que ens pot portar fins a Meranges a peu, a uns 4 km.