Està emplaçat al centre de la ribera de Cervera, estès a banda i banda del riu de Cervera (o riu d'Ondara), damunt les plataformes estructurals de la Segarra. La vila, centre comarcal de la Segarra, és sobre la carena -resseguida de cap a cap pel carrer Major- d'un tossal que s'alça a la dreta del riu d'Ondara, dominant tota la ribera de Cervera.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25200
Nuclis de població: Castellnou d'Oluges, La Cardosa, La Prenyanosa, Malgrat i Vergós
Té origen en una fortificació probablement islàmica, que es va intentar recuperar al 1026 per iniciativa comtal; Ramon Berenguer I la va aconseguir definitivament després d'un setge. Des d'aleshores Cervera va restar sempre unida a la corona, que en confià la castlania a la família anomenada, per això, Cervera. Al mateix segle XI s'hi va fundar prop del riu el monestir de Sant Pere Gros (o de Sant Pere de Cervera), priorat de Ripoll. Al voltant del nou castell de Cervera s'havia consolidat la vila ja al començament del segle XIII. La primitiva estructura urbana estava formada per un carrer central de cases unides formant vila closa. La primitiva parròquia de Santa Maria es va establir sota la dependència de Sant Pere Gros; des del 1121 l'orde de Sant Joan hi va tindre un hospital (comanda de Cervera), i el monestir de Santes Creus, l'església de Sant Bernat i una casa delmera. Al 1182 va obtindre el privilegi de consolat i confraria de veïns; posteriorment el van regir paers i consellers i un consell general de caps de casa. Va esdevindre, a més, centre de l'extensa vegueria de Cervera i tingué vot a corts. Al 1245 s'hi va fundar, extramurs, el convent franciscà de Santa Maria de Jesús, al voltant del qual es va anar formant el nou raval de Sant Francesc; l'església, destruïda el 1465, es var refer al 1516. Al començament del segle XIV, al sud de la vila, es va fundar el convent dominicà de Sant Pere Màrtir, del qual resta la primitiva església gòtica; vora seu va sorgir el barri de Sant Magí. Contemporanis del desplegament urbà del segle XIV va ser la construcció, prop de la plaça Major, de la nova església parroquial de Santa Maria, gòtica. El call jueu, desenvolupat al segle XIV, disposava d'una escola i alguna notable biblioteca; tot i que fou víctima dels pogroms del 1391, va subsistir fins al decret d'expulsió de 1492. Als segles XIV i XV es van celebrar a Cervera diverses corts. Durant la Guerra dels Dos Peres s'hi van construir noves muralles, amb torres prismàtiques, que defensaven també els ravals, dins les quals també es va distingir, però, la Vila Vella i el Capcorral. Durant la guerra contra Joan II la vila va seguir la Generalitat, fins a la capitulació del 1470; llavors va sofrir setges i saquejos i li van destruir gran part de les muralles. El 1469 hi havia tingut lloc el parlament en què l'infant Ferran va acceptar les condicions per al seu matrimoni amb Isabel de Castella. Al 1679 s'hi va construir la casa de la vila, edifici que encara perdura, obra de Francesc Puig, amb mènsules esculpides a les balconades. Durant la guerra de Successió, el consell municipal i un nucli de filipistes (Cervera havia rebut el títol de ciutat el 1702) van coincidir en el desig de Felip V de presentar Cervera ostensiblement com a ciutat fidel; a canvi se li va concedir al 1718 el privilegi de ser la seu de la universitat que substituí totes les altres del Principat i que va canviar profundament la vida de la ciutat. La vila es va alçar (setembre de 1827), durant la guerra dels Malcontents, a favor dels apostòlics, però es va retindre al mes següent davant l'amenaça de les tropes reials del general Modet.
L'activitat dels argenters cerverins, que va començar al segle XIV, va esdevindre especialment intensa amb motiu de dos períodes bèl·lics: durant la Guerra contra Joan II es van encunyar terços de croat per ordre de Pere de Portugal i, més tard, durant la guerra dels Segadors, monedes de plata i de coure a nom de Felip IV de Castella i de Lluís XIII de França. Cervera també va ser important al segle XVI per alguns tallers locals de pintors, com els Alegret i Joan de Pau. En aquesta època les antigues escoles de gramàtica van adquirir el grau d'escoles majors. GASTRONOMIA: corder al forn, graellades de carn amb escalivada, ofegats de carn amb patates, conill amb herbes, perdiu estofada, llebre amb xocolata, peus i morro de porc, faves a la segarrenca, coca de recapte. Morenetes i carquinyolis de Guissona, licors com aromes de la Segarra i ratafia de Guissona. Els habitants de Cervera s'anomenen cerverins.
Marc MárquezMotociclista
Marxa dels Castells de la Segarra Esports d'aventura
Ruta de la Vall del Llobregós Ruta turística
Distància a capital de provincia (Lleida): 60,3 km (42 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
