El terme de Prullans s'espandeix a la Baixa Cerdanya, a la dreta del riu Segre, i des de Bellver de Cerdanya a Martinet. Aquest darrer poble de la subcomarca del Baridà, que actualment inclou els municipis de Lles de Cerdanya i Montella-Martinet, era el límit fronterer entre el comtat de la Cerdanya i les terres dels vescomtes de Castellbó, en l'época medieval. El seu terme s'estén amb una extensió de 21,10 Km2 i entre 950 m i 2230 m. d'alçada sobre el nivell del mar, pel declivi de les muntanyes de la Serra de Santa Anna, del Serrat de Sant Quintí i del Serrat dels Coronals.
El fet d'estendres tant a la plana com a la solana, el converteix en un territori molt accidentat per la banda de la muntanya, que millora així que s'acosta a la ribera i li permet integrar ecosistemes molt diversos, localitzats als diferents estatges de vegetació, que van des dels camps de conreu i els prats dels regants fins als boscos, on estan representats el roure martinenc, l'alzina carrasca i el pi negre, aquest últim en la Serra de Santa Anna. El seu enlairament i la seva ubicació, a l'altra banda de la vall del Segre, li permet gaudir d'una gran panoràmica sobre la serra del Cadí, per la qual cosa hom l'ha anomenat el mirador de la Cerdanya.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25727
Nuclis de població: Ambret, Ardòvol, El Tarter, La Bastida, La Clota, La Serra, Narvils, Orèn i Sotanut
Prullans, és un dels típics pobles de baixa Cerdanya, situat al final d'una gran vall, i el seu esfondrament és d'origen tectònic (plaques en moviment, que produeixen fenòmens sísmics i volcànics en fregar entre elles). Durant el regnat visigòtic, va estar sota la influència militar i religiosa del "Període Urgellí" (Seu d'Urgell). Aquest fenomen és lo que forma avui el Pla de la Cerdanya, pel centre del qual corre el riu Segre. Una demostració és els dòlmens d'Oren i les restes trobades a Oren i a les coves d'Anes. Prullans, va ser un nucli que va donar origen als ceretans, el qual va resistir a la dominació romana.
El nom de Prullans diuen que ve d'un personatge que es deia "Braulianus", que per la semblança de la fonètica es canvia la B per la P. El seu nom figura a l'acte de Consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 819. També en un document en l'arxiu de la corona d'Aragó de l'any 1061, amb les paraules "El ipsum forum de Prullanos".
Eren famosos els "Barons de Prullans" que esdevingueren marquesos de Monistrol. Tenien important domini i possessions. El poble estava sotmès al domini , pagant un tribut en matèria, al Marques, fins l'any 1942, que és quan va acabar aquest regnat. En aquest temps va ser quan es va vendre, sota la pressió del poble, les cinc masies que tenia el poble, incloent la Torre o casa del marqués, actualment de propietat privada. Llavors va ser quan el poble de Prullans va agafar una autonomia pròpia i una personalitat jurídica.
Un dels anys importants fou 1821, que es formà l'anomenat "Rec de Prullans", que rep l'aigua del rec de la Llosa. Aquest rec degut a tenir un cabal important, va convertir en regadiu tot el terme municipal, canviant així tota la panoràmica, deixant unes terres fertils i riques en aigua pels prats i camps. L’any 1924, s’obre a la Seu d’Urgell una cooperativa lletera, cosa que obre noves perspectives per la comarca. Important va ser pel poble aquest any la instal·lació de la llum i el telèfon, com també l’aigua potable a les cases. L’any 1942, es va aixecar l’escola com també un edifici hoteler que obre les portes al turisme.
Els veïns del poble s'anomenen prullanencs o prullanesos.
Dins de la seva gatronomia destaca: el 'Tiró amb naps', el 'Trinxat de Cerdanya', el conill amb moixerons i el pastís de ceps.
Dolmen d'Orèn I i II Altres llocs d'interès
Església romànica de Sant Esteve Monument
Torre dels Barons de Prullans Monument
Distància a capital de comarca (Bellver de Cerdanya): 4,2 km (6 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 158 km (2 hores, 10 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
