Es la Capital de la comarca del Solsonès.
El municipi de Solsona està situat a l'altiplà del Solsonès, al centre de la comarca. S'assenta sobre una depressió de terreny inclinada cap al sud, capçalera del riu Negre o riera de Solsona
Tot el terme municipal es troba per damunt dels 600 m. La cota més alta del terme municipal és al cim del Serrat de Sant Bartomeu, a l'extrem nord-oriental, per on passa la frontera amb el terme municipal d'Olius i on s'assoleixen els 869,7 m. d'altitud.
Pel terme municipal hi transcorren 66 cursos fluvials (complets o els seus trams).
Totes les seves aigües desguassen al Cardener a través del seu afluent, el riu Negre, a excepció d'una franja nord-occidental que ho fan per mitjà de la Ribera del Llissó mitjançant les dues rases que la conformen: la rasa de Moriscots i la rasa de Comajuncosa.
El riu Negre travessa el terme municipal de nord a sud al llarg de 5.574 m.
Les fonts són abundants en tot el terme municipal. En els 17 km² de terme municipal hi ha comptabilitzades, pel cap baix, un total de 30 de us naturals. Les més concorregudes són la Mare de la Font, la font dels Frares, la font de la Mina, la font del Corb, la font del Grill i la font del Molí dels Capellans.
La Ciutat
El nucli medieval està format pel que actualment es coneix com a Nucli Antic, que s'aixeca al centre de l'actual nucli urbà. A tot el voltant d'aquest nucli originari, però preponderantment cap a llevant i cap al migjorn, es van anar estenent els barris de Solsona. La Creu Blanca (al nord) i cal Llarg (al sud-oest) són els dos únics barris que queden separats del nucli urbà. Integrats en aquest, cal fer esment dels barris de la Cabana del Geli, el Camp del Molí, la Creu de Sant Joan, cal Xuixa, Mira-sol, Josep Torregassa, el Serrat del Mingo i el Tossal.
La rodalia
La resta del terme municipal és conegut amb el nom del Vinyet, nom que prové del fet que el cultiu predominant que s'hi feia era el de la vinya, fins que, a la segona meitat del segle XIX, va sobrevenir la plaga de la fil·loxera.
Amb una població que supera els 9.000 habitants i una extensió de 17 Km2, Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural. La història amb què les restes de la muralla fortifiquen les cases del nucli antic enalteix la capital de la comarca del Solsonès, que des de fa més de 400 anys és ciutat -pel títol concedit pel rei Felip II- i seu de bisbat.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25280
La Solsona actual s'ha de situar al segle X i va nàixer a l'entorn del castell i del monestir. Al 1593, es va crear el bisbat de Solsona i un any després el rei Felip II li donà el títol de ciutat. Hi ha un poblat preromà del qual deu tindre el seu origen històric. El nucli urbà antic conserva una bona part de l'estructura de la vella ciutat emmurallada. L'antic hospital d'en Llobera va servir successivament de col·legi, d'universitat i de seminari. Es considera Solsona l'antiga Setelsis dels lacetans. Alliberada del domini islàmic el primer terç del segle IX, la població es va desenvolupar a partir del 920, any de la carta de poblament atorgada pel comte Sunyer. Crescuda a recer de la canònica de Santa Maria, sorgida vers el 923 dins l'extens bisbat d'Urgell, durant l'edat mitjana va compartir amb Cardona la influència social, econòmica i política damunt els pobles de la rodalia. La creació del bisbat de Solsona, a la fi del segle XVI, amb l'elevació de Solsona a la categoria de ciutat el 1594, oficialitzà l'antiga capitalitat efectiva i incrementà aquella influència. Entre el 1620 i el 1717 va albergar una universitat literària, fundada amb privilegi del papa Pau 19 i suprimida per Felip V a la fi de la guerra de Successió (es va incorporar a la de Cervera). La ciutat va patir fortament les conseqüències de la guerra napoleònica (durant la qual les tropes franceses de Mcdonald la van assetjar i incendiar al 1810) i de les lluites civils del segle XIX; al 1837, en la primera guerra carlina, els carlins hi van instal·lar la seua Junta Suprema del Govern del Principat, després de prendre la ciutat. Un any més tard les tropes liberals del baró de Meer la van recuperar i aquest va fortificar i reconstruir en part l'antic Castellvell del pròxim turó (o castell de Solsona). En la guerra dels Matiners, el general carlí Tristany es va aixecar a Solsona. Les destruccions d'edificis, la devastació de les fonts de riquesa i la inseguretat política van motivar un important èxode de la població cap als pobles i colònies fabrils del Cardener i del Llobregat i altres viles del Bages i comarques catalanes meridionals.
GASTRONOMIA: La gastronomia sempre és un bon motiu per fer una visita al Solsonès. Els plats són sòlids, tal com correspon a una bona cuina de muntanya amb carns excel·lents com el porc i les seues elaboracions, especialment els embotits. A la tardor el gran esdeveniment gastronòmic són els bolets, el producte estrella de totes les taules. Els pastissers destaquen per ser els millors artesans de la coca, les bales de trabuc o el pastís del Solsonès. Productes amb denominació comarcal: -embotits: productes carnis elaborats amb carn de porc i tripa natural com el donegal (blanc i negre), la llonganissa, el fuet i també la botifarra negra i la blanca crua. -Mató i formatge fresc: elaborats amb llet pasteuritzada de cabra. -Patata de l'Alt Solsonès -Conserves de bolets: producte natural dels boscos del Solsonès, tractat de forma artesana, que es conserva de dos formes diferents: esterilitzat i dessecat. Solsonencs i solsonins són les dos formes amb què es coneixen els seus habitants.
Solsona monumental Ruta turística
Quarto dels Gegants Ruta cultural
Un món natural Ruta turística
Ruta Ribera Salada Ruta turística
De l'Altiplà a l'Alt Solsonès Ruta turística
Ruta de les Fonts Ruta turística
Ruta Serra de Busa Ruta turística
Pou de glaç Ruta turística
Ribera Salada i Pont del Clop Altres llocs d'interès
Vilamala Altres llocs d'interès
Per arribar a Solsona des de Lleida, agafarem l’A-2 fins arribar a Tàrrega, on s’enllaça amb la carretera L-310, en direcció a Guissona. Un cop allà agafarem la C-75 direcció Biosca i la C-451 fins a Solsona.
Distància a capital de provincia (Lleida): 103 km (1 hora, 15 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
