El dia 11 d’octubre a les 20h es farà la presentació de la col·lecció «La maleta de l’exili» a la planta -1 de l’Espai Macià de les Borges Blanques.
Aquesta col·lecció de llibres, té com a objectiu, contribuir al coneixement i difusió de la memòria personal i intel·lectual d’aquelles persones que es van exiliar a causa de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.
L’impulsor i director de la col·lecció és José M. Murià (fill de Josep M. Murià i Romaní, i nascut a Mèxic).
El primer títol publicat a la col·lecció «La maleta de l’exili» és: «Miquel Santaló i Parvorel. Professor i polític republicà», el qual reprodueix l’obra inèdita d’aquest geògraf, pedagog i polític català, nascut a l’Alt Empordà iexiliat a Mèxic. Cal anotar que Miquel Santaló va ser diputat de la Mancomunitat de Catalunya, alcalde de Girona el 1931 i conseller primer de la Generalitat sota el govern del president Francesc Macià. Exiliat a França l’any 1939, hi va viure fins al 1942. A partir d’aquest moment va començar el seu exili a Mèxic, on va morir el 1962.
El segon títol publicat és: «Nau de l’esperança. Antologia de contes i poemes». Aquest llibre recull una selecció de textos (alguns publicats i d’altres inèdits) del periodista, escriptor i militant per la independència de Catalunya, Josep M. Murià, nascut a Barcelona el 1907 i exiliat a Mèxic el 1942. Josep M. Murià, fill del cineasta Magí Murià, va morir l’any 1999 a Guadalajara, Jalisco, on s’havia establert el 1959. Entremig, hi ha un home actiu en tantes iniciatives culturals com ara ser el promotor del Butlletí del Centre Català de Guadalajara, professor de literatura a la universitat de Guadalajara i també a l’American School. Col·laborador de Xaloc i altres revistes de l’exili mexicà, va guanyar diverses vegades els Jocs Florals de la Diàspora. Tot i que la seva activitat principal com a escriptor va estar relacionada amb la seva condició de català, i, més tard, de català exiliat a Mèxic, també va cultivar gèneres amb un registre més personal i íntim.
El tercer títol publicat és: «El carrer de l’infern. Diari de Joaquim Aleixandri.» De l’experiència dels exiliats generalment ens n’arriben els aspectes més carregats d’èpica o de tragèdia. Darrere d’aquests aspectes hi ha un dia a dia que passa desapercebut o mereix menys atenció. El diari escrit per Joaquim Aleixandri, del qual se n’han localitzat els fragments escrits entre 1955 i 1963, és el relat de la rutina d’un exiliat que, superades les peripècies inicials de l’èxode, s’ha convertit en un simple immigrant. És la consignació de les penalitats, les misèries, els esforços i les poques alegries d’una monotonia d’expatriat sense esperança. Un relat escrit en un temps concret però que en el fons resulta atemporal, ja que podria ser subscrit pels milers de refugiats que circulen pel món convuls d’avui. Un testimoni passat, el d’Aleixandri, que interpel·la una realitat actual.
Organitza: Editorial Pagès Editors i Ajuntament de les Borges Blanques