Fa uns mesos un noi em va preguntar quin era el meu llibre favorit. Hi vaig estar pensant i no me'n vaig sortir perquè me'n venien uns quants al cap. No hauria sabut quin triar. Vaig dir-li alguns títols però sense tenir clar si era el millor que havia llegit mai o no. Durant aquests mesos hi he anat pensant i crec que no hi ha un llibre preferit sinó que hi ha llibres que et marquen en cert moment de la vida, per les circumstàncies que siguin. I aquests són els millors llibres que he llegit a la meva vida. No tenen perquè ser obres mestres de la literatura sinó llibres que han calat ben endins, d’aquells que quan els acabes notes un plaer, una pau, una satisfacció. Potser llegits en un altre moment o en un altre context serien simples llibres que passen o, fins i tot, que no acabes. Al final, he arribat a elaborar una llista de 12 llibres, ordenats cronològicament segons l’època en que me’ls vaig llegir. I un petit comentari del per què per a mi són els millors llibres...

1. La colla dels deu. Joaquim Carbó. Un dels primers llibres que vaig llegir de novel·la juvenil, i en català. Una història d’aventures que sortia dels clàssics com Los Cinco. Passava a casa nostra i amb nens de casa nostra. M’hi feia sentir identificada, suposo.
2. En Jim Botó i en Lluc el maquinista. Michael Ende. Un dels llibres que em van fer llegir a l’escola. Acostumaven a encertar-la. Un llibre de fantasia, la relació entre un tren, un nen negre, i el maquinista. Fascinant. Em transportava lluny del que passava al meu entorn.
3. El camino. Miguel Delibes. Un altre llibre de l’escola. Pot estranyar que a una nena de ciutat de 12 anys li agradés un llibre costumista, amb nens de poble dels anys 50 que jugaven al carrer i al camp. La relació entre els nens em va captivar. El Tiñoso i la seva colla... Una història dura i gratificant a la vegada. Encara hi ha gent que em mira amb cara de sorpresa quan dic que a mi em va marcar.
4. El mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo. El clàssic dels clàssics de la literatura juvenil a casa nostra. Però, que coi, obria moltes ments aquest llibre!! Encara ara es llegeix a les escoles però no sé si produeix un impacte tan gran com en la meva generació.
5. Hem nedat a l’estany amb lluna plena. Raimon Esplugafreda. Encara ara quan passejo pels estanys d’alta muntanya i més si hi ha lluna plena penso que darrere la cascada hi trobaré els dosos... Em vaig enamorar dels paisatges, del Pirineu, de la màgia de trobar un poblat amagat en una vall del Pallars. Això sí, tinc pendent nedar en un estany amb lluna plena... D’aquells llibre que marquen quan tens 16 anys però que llegit fa tres o quatre anys perd tota la màgia que hi podia trobat una adolescent que tot just sortia de l’ou.
6. Canigó. Jacint Verdaguer. Poesia pura en un llibre. I altre cop els Pirineus, aquesta vegada  amb personatges mitològics, cavallers, fades.... Amb 16 anys i uns quants llibres ja m’havia enamorat del Pirineu.
7. La plaça del Diamant.Mercè Rodoreda.I com vaig plorar... Aquestes dones si que van deixar petjada, la Colometa i la Mercè Rodoreda. Vaig descobrir els estralls de la guerra i les misèries de la postguerra. Va marcar les meves idees amb 16 o 17 anys.
8. El nom de la rosa. Umberto Eco. Ja havia deixat enrere l’adolescència, entrava a l’edat adulta i El nom de la Rosa em va obrir un altre món literari. Semblava mentida que aquell llibre tan dens em tingués tan enganxada.
9. La ciutat dels prodigis. Eduardo Mendoza. L’Onofre Bouvila, de fet una referència a famílies com els Güell, Milà, Batlló... Tota aquella aristocràcia catalana que volien tenir les millors cases de Barcelona i que ens han deixat una arquitectura impressionant com el modernisme. Em va agafar en una època que dormir era un calvari i llegir aquest llibre abans d’anar a dormir em va ajudar a tornar a agafar un ritme relaxat del son.
10. Bruixa de dol. Maria Mercè Marçal. La meva poetessa. La més bruixa de totes les bruixes. Amb aquest llibre em vaig enamorar de la poesia més moderna, la que fuig de les rimes, la mètrica estricta. Encara ara llegeixo els seus poemes de tant en tant.
11. L’estiu que comença. Sílvia Soler. El dia que va caure aquest llibre a les meves mans no me n’esperava massa cosa. Però la història de les dues famílies marcada per la mort sobtada de dues grans amigues va fer que per uns dies la lectura fos el meu objectiu principal.
12. Primavera, estiu, etzètera. Marta Rojals. Algú pot dir: millor que l’Altra? No. Diferent. Però després d’anys de sequera lectora, que arribés aquest llibre a les meves mans aquest estiu em va fer tornar al món de la lectura. M’hi vaig enganxar i quan el vaig acabar vaig dir: necessito més històries. I no he parat...

Potser coincidiu en alguns, potser direu que com pot ser que no hi hagi a la llista aquell llibre que vosaltres considereu el millor. Són els meus, un repàs dels moments clau de la meva vida. Els llibres que marquen no sempre han de ser els millors...

Seran benvingudes les vostres històries, els vostres llibres, els vostres records...