El govern de la Generalitat de Catalunya no va. Les pesades discussions entre «Junts pel Sí» i la CUP sobre la desobediència civil de les lleis espanyoles i les seves institucions són notícia. Una pantalla de la processó sobiranista que es pensava superada, però no. Retorna la cançó de l’enfadós, més aviat. I no és un bon indicador, aquest, pel govern català amb l’objectiu de maximitzar el nombre d’independentistes.
Deixant a banda els feixucs debats rupturistes amb l’estat espanyol, s’està governant el país? Quines polítiques públiques rellevants s’han posat en marxa durant aquesta legislatura? No se sap… segur que deu ser culpa dels mitjans de comunicació que no interessa explicar-les. O del mefistofèlic Estat espanyol com sempre.
Sobre la històrica creació de la Conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, per un altre costat, s’ha fet un bon xim-xim. Calia crear tota una senyora Conselleria d’Exteriors -amb imprescindibles «ambaixades», pertinents cadires «Aeron Herman Miller» i altra faramalla- per únicament vendre pel món les bondats de la independència de Catalunya?
Catalunya està en condicions econòmiques de permetre’s aquests fastos per la idea política de la independència, quan encara no s’arriba a la inequívoca majoria en nombre absolut de vots a favor i en percentatge de vot favorable?
No es podia haver designat el senyor Raül Romeva -que domina idiomes i és intel·ligent- per a fer el paper de «Mr. Afers de Política Exterior» de la Generalitat de Catalunya, per explicar el procés sobiranista a mitjans de comunicació foranis de reconegut prestigi, organitzacions internacionals i països influents?
En definitiva, s’ha creat tot un Departament per a una funció que podia haver-la desenvolupat una sola persona amb un reduït nombre d’assessors competents.
S’està dient per activa i per passiva que no hi ha cèntims a la Generalitat de Catalunya, però pel viatge a Ítaca és com si ploguessin del cel. Es podria aprofitar, almenys, la flamant Conselleria d’Exteriors catalana per intentar seduir a multinacionals amb l’objectiu d’inversió en economia productiva al territori. No obstant, no hi ha motius per a l’optimisme. Perquè cap gran empresa de béns i serveis serà tan beneita d’establir-se al Principat, mentre aquest govern en minoria hagi de concentrar tots els esforços a passar la maroma. A mesura que s’avança en el temps, només ens estem quedant amb interrogants a Catalunya.
