Ara

Ara

dijous 13 d'agost 2015 - 22:30

I bufes les espelmes del pastís. Mires al teu voltant i tens la sensació que els dies, ara, passen més ràpid. Molt més ràpid. Tant, que les imatges del passat es barregen enmig d’un present efímer que, fins i tot, et fa dubtar de si allò va passar fa un any, dos... o tres. Moments abans, el desig tampoc no té gaire a veure amb el que demanaves quan aquells ganxitos ataronjats inundaven una taula plena d’innocència. Ara, ets més selectiu quan es tracta de demanar. Penses menys en tu i més en els teus. Potser perquè saps que, si les coses van bé als teus, també t’hi aniran a tu.

Ara ja compta menys si som molts. El realment important és que hi siguem tots. No condiciones el restaurant al lloc on després podràs sortir de festa. Comences a prioritzar un bon sopar i fer una copa amb tranquil·litat, encara que et costi el que fa (poc) temps et valia una nit sencera. Per això, sovint agraeixes quedar amb algun dels teus per compartir un cafè després de dinar o una cervesa cap al vespre. Per parlar de tot menys de feina. O per parlar de feina menys de tot. Per arreglar el món, sabent que menjar-te’l serà més difícil del que creies. Per dir-li que has trobat la noia de la teva vida. Després de presentar-li totes les amigues amb qui t’has topat aquests últims anys.

Ara, et ve de gust aprofitar la majoria dels matins de diumenge. Saps que els dilluns són difícils però essencials per a la teva (super)vivència. Busques qualsevol excusa per agafar el primer vol low cost del proper cap de setmana a la cerca d’un racó del vell continent pendent de visitar. Intentes seguir fent esport. Tot i que competir, a hores d’ara, ha deixat de ser una prioritat. Estar pendent del compte corrent s’ha transformat en una rutina diària i, en algun moment, t’ha passat pel cap començar a estalviar. Intentes sorprendre. I sorprendre’t. Perquè, en el fons, l’experiència et demostra que en els petits detalls es troben les grans diferències.

Ara t’atreveixes a discutir. Confrontar opinions. Explicar que, en alguns temes, penses diferent de la majoria. Et sents valent en aquell cara a cara en què tan poruc t’havies sentit. Valores molt més els consells que et van donar els teus pares i, sense adonar-te’n, et veus reflectit en la seva forma d’actuar, quan en plena adolescència t’havies promès que mai series com ells. Aquells grans problemes són ara petites qüestions a resoldre. I les anècdotes de l’ahir s’han convertit en les rialles de l’avui. Ara, et costa menys riure’t de tu mateix quan estàs amb els teus. Perquè quan estàs amb els teus, et sents completament a gust.

Ara et sembla tenir clar allò que vols. O, almenys, allò que no t’interessa. No creus només en la sort perquè la vida et somrigui i esperar a què arribin temps millors ho consideres una autèntica bogeria. Vols seguir creixent però a un ritme menys frenètic de com ho has fet fins ara. Guaites endavant amb més cautela mentre et comença a venir vertigen quan mires enrere. Tens clar que la vida no són èpoques. Sinó moments. I saps que només vivint cada cosa al seu moment, aconseguiràs que totes les èpoques siguin les millors de la teva vida. 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de joanrosinach
El meu perfil de Twitter em defineix com a junedenc, català i del Barça... Prou bé! He après tant a les colònies com a l'escola. Des de fa poc temps, nou professional de la Comunicació. Amant dels punts suspensius, els parèntesis i les paraules sense por que construeixen frases valentes.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor