Avifauna: qui electrocuta, que pagui

Avifauna: qui electrocuta, que pagui

divendres 11 de maig 2018 - 19:30
Avifauna: qui electrocuta, que pagui

Un recent informe del Ministeri d'Agricultura i Medi ambient reconeixia que els tendals elèctrics ocasionen cada any la mort d'almenys 33.000 aus rapinyaires (àligues, voltors, mussols, astors…) a tot l’Estat espanyol. A aquesta xifra cal afegir un número també important d’altres aus de grans i mitges dimensions, algunes d’elles -com les cigonyes- també protegides per la normativa mediambiental. Aquest fet ve corroborat per les cada cop més quantioses denúncies dels agents rurals i forestals que, dia rere dia, recullen les restes d’aquestes aus. Tot plegat, a banda d’agreujar-ne el perill d’extinció, també incideix en el risc d’incendi, ja que no són pocs els casos que el pobre ocell, precipitat al terra i envoltat de flames, els ha causat.

És evident que la principal responsabilitat d'aquests accidents apunta als titulars de les línies elèctriques. No obstant, aquests emparen la manca d’implementació de les mesures obligatòries d’adaptació de les torres en el fet que el Govern de l’Estat no hi ha establert una ajuda financera. De fet, en el RD 1432/2008, que contempla la protecció de les aus contra l’electrocució, es recull una disposició que preveu un mandat al Govern per desenvolupar un pla de subvencions. Tot i això, una recent sentència del TSJCM, ha condemnat una companyia a pagar una multa de més de 40.000 euros per la mort d’una àliga imperial, basant-se en el fet que ni tan sols havia desenvolupat el projecte d’adaptació dels tendals a la normativa de protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies d’alta tensió.

Val a dir, però, que la dita normativa té moltes mancances que dificulten l'aplicació de la normativa o bé en disminueixen l’eficàcia. Per tant, esdevé urgent modificar-la, tal i com reivindiquen no només les entitats mediambientals i ecologistes, sinó també col·lectius de professionals del sector dels agents rurals i forestals i d’altres entitats rurals, culturals i ornitològiques.

Per això, els comuns hem presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats encarada a dotar l'Administració pública d'un conjunt de potestats administratives al servei de la conservació de la fauna i del medi ambient. L’objectiu principal és imposar el principi de prevenció i el de “qui electrocuta, paga”, centrada en les grans companyies de distribució elèctrica, sense deixar de banda la conveniència d’un pla d’ajudes financeres a l’adaptació, encarat a les administracions publiques i petites i mitjanes empreses titulars de tendals.

D’aquesta manera, serà factible a curt termini l'adequació d'esteses obsoletes irregulars i l’assegurament del compliment i aplicació de la legislació de responsabilitat ambiental en relació a les empreses de transport i distribució d'energia elèctrica. La prevenció del dany per electrocució de l’avifauna, sumat a la responsabilitat pels danys causats, són dues eines destinades a acabar d’una vegada amb la que és la primera causa de mort no natural d’aus migratòries a la península Ibèrica.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de jaumemoya
Vaig néixer a Barcelona; sóc llicenciat en dret, tinc algun postgrau i m’he guanyat la vida fent de Procurador dels Tribunals. Però no em sento realitzat amb res de tot això, per la qual cosa, des que visc a Florejacs, he esmerçat energia, passió i entusiasme a la dinamització cultural, social i mediambiental. Així he esdevingut un activista neosegarreta, ruralista, estepari i aixafaterrossos. Avui (vés per on!), maldant per transformar causes perdudes en causes pendents i sense saber gaire com, em trobo assegut en un escó del Congrés dels Diputats, representant les terres de Lleida, Pirineu i l'Aran. Encara mantinc tendències horacianes i assilvestrades, incontinència verbal, atacs d’hiperactivitat patològica i brots d'indignació furibunda. A pesar de tot, i fins a nou avís, toco vores i gestiono amb sostenibilitat i fluïdesa les energies, que, com diu la ciència, ni es creen ni es destrueixen, sinó que transformen. L’ anhelada aurea mediocritas haurà d’esperar.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor