Avifauna: qui electrocuta, que pagui

Avifauna: qui electrocuta, que pagui

divendres 11 de maig 2018 - 19:30
Avifauna: qui electrocuta, que pagui

Un recent informe del Ministeri d'Agricultura i Medi ambient reconeixia que els tendals elèctrics ocasionen cada any la mort d'almenys 33.000 aus rapinyaires (àligues, voltors, mussols, astors…) a tot l’Estat espanyol. A aquesta xifra cal afegir un número també important d’altres aus de grans i mitges dimensions, algunes d’elles -com les cigonyes- també protegides per la normativa mediambiental. Aquest fet ve corroborat per les cada cop més quantioses denúncies dels agents rurals i forestals que, dia rere dia, recullen les restes d’aquestes aus. Tot plegat, a banda d’agreujar-ne el perill d’extinció, també incideix en el risc d’incendi, ja que no són pocs els casos que el pobre ocell, precipitat al terra i envoltat de flames, els ha causat.

És evident que la principal responsabilitat d'aquests accidents apunta als titulars de les línies elèctriques. No obstant, aquests emparen la manca d’implementació de les mesures obligatòries d’adaptació de les torres en el fet que el Govern de l’Estat no hi ha establert una ajuda financera. De fet, en el RD 1432/2008, que contempla la protecció de les aus contra l’electrocució, es recull una disposició que preveu un mandat al Govern per desenvolupar un pla de subvencions. Tot i això, una recent sentència del TSJCM, ha condemnat una companyia a pagar una multa de més de 40.000 euros per la mort d’una àliga imperial, basant-se en el fet que ni tan sols havia desenvolupat el projecte d’adaptació dels tendals a la normativa de protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies d’alta tensió.

Val a dir, però, que la dita normativa té moltes mancances que dificulten l'aplicació de la normativa o bé en disminueixen l’eficàcia. Per tant, esdevé urgent modificar-la, tal i com reivindiquen no només les entitats mediambientals i ecologistes, sinó també col·lectius de professionals del sector dels agents rurals i forestals i d’altres entitats rurals, culturals i ornitològiques.

Per això, els comuns hem presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats encarada a dotar l'Administració pública d'un conjunt de potestats administratives al servei de la conservació de la fauna i del medi ambient. L’objectiu principal és imposar el principi de prevenció i el de “qui electrocuta, paga”, centrada en les grans companyies de distribució elèctrica, sense deixar de banda la conveniència d’un pla d’ajudes financeres a l’adaptació, encarat a les administracions publiques i petites i mitjanes empreses titulars de tendals.

D’aquesta manera, serà factible a curt termini l'adequació d'esteses obsoletes irregulars i l’assegurament del compliment i aplicació de la legislació de responsabilitat ambiental en relació a les empreses de transport i distribució d'energia elèctrica. La prevenció del dany per electrocució de l’avifauna, sumat a la responsabilitat pels danys causats, són dues eines destinades a acabar d’una vegada amb la que és la primera causa de mort no natural d’aus migratòries a la península Ibèrica.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de jaumemoya
Vaig néixer barceloní, però ja ho he superat. Llicenciat en dret, amb algun postgrau, m’he guanyat la vida postulant als Jutjats i Tribunals. Però res de tot això em realitza, per la qual cosa, des que visc a Florejacs, m'he dedicat amb energia, passió, entusiasme -i poca perícia- a la dinamització cultural, social i mediambiental. De tot plegat n'he sortit configurat com activista neosegarreta, ruralista, estepari i aixafaterrossos. Durant uns anyets, maldant per transformar causes perdudes en causes pendents i sense saber gaire com, vaig anar a petar en un escó del Congrés dels Diputats. Afortunadament, malgré tout, la Deesa Democràcia en va fer un viatge d'anada i tornada, amb trasllats pagats i estada curta. A dia d'avui, cronifico patologies horacianes i assilvestrades, incontinència verbal, atacs d’hiperactivitat patològica i brots d'indignació furibunda. Fins a nou avís, encara toco vores i maldo per gestionar amb sostenibilitat i fluïdesa energies en constant, i científica, transformació. L’anhelada aurea mediocritas és a tocar.
Segueix-me :

Altres entrades del autor