"Buenos vecinos": explosió de rancúnies

"Buenos vecinos": explosió de rancúnies

diumenge 19 d'agost 2018 - 14:15
"Buenos vecinos": explosió de rancúnies

El cinema islandès sembla que estigui en ratxa. Després de "El valle de los carneros" i la inoblidable "Corazón gigante" ens arriba aquesta comèdia negra al voltant de situacions problemàtiques tan habituals com poden ser una separació d'una parella jove amb una nena pel mig en paral·lel a una picabaralla per un arbre entre veïns de "tota la vida".
Tot se'ns presenta amb una estètica de trama costumista amb escenaris quotidians, fotografia sense contrastar i amb converses mínimes a partir d'un guió molt ben treballat. Personatges simples que afronten les situacions amb una impulsivitat i uns ressentiments impropis d'una comunitat educada i benestant portant al límit allò que podria ser versemblant. Situacions que et provoquen una alternança estranya entre el somriure i el sospir dramàtic, tensionant perfectament el nostre interès per acabar en una part final explosiva i contundent.
Problemàtiques que es podrien afrontar amb una mínima racionalitat dins un conflicte evident es converteixen en sortida incontrolada d'enveges acumulades, aspiracions incomplertes o dols mal cicatritzats adobats amb conductes escapistes que no ajuden per a res simbolitzat tot plegat en la figura d'un arbre que va creixent per acabar convertint-se en un objecte demoníac.
Els personatges principals sempre es mostren deixant entreveure perfectament un desequilibri interior que s'arrossega des d'un origen que només s'apunta i que són la causa d'un comportament erràtic i obsessiu. Una crítica des de les mateixes interioritats a una societat benestant i civilitzada instal·lada en les aparences d'un vitalisme rutinari i que evita afrontar els costats més foscos de la seva realitat personal.
Una proposta humil que aconsegueix deixar un petjada contundent decantada a plantejar un bon grapat de dubtes al voltant de la bondat de l'esser humà. Una visió pessimista plantejada amb enginy, un bon guió i un magnetisme indiscutible. (7/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exdocent i amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor