"Burning": poètica de la ira

"Burning": poètica de la ira

divendres 26 d'octubre 2018 - 20:00
"Burning": poètica de la ira

Jongsu és un jove sud-coreà d'origen camperol, ben format amb estudis universitaris i que treballa a la ciutat en feines esporàdiques. Mentre fa de repartidor troba casualment a la Haemi, una noia que  era veïna de la seva infantesa. Després d'una breu relació ella marxa a l'Àfrica de cooperant i torna amb un estrany amic anomenant Ben. A partir d'aquest triangle s'inicia un nus de relacions curiós i complex.
Entro a la sala amb la mosca al davall del nas per la durada de la pel·lícula. Aguantar més de dues hores se'm fa una mica costa amunt. Sortosament una atmosfera enigmàtica, un estil elegant i una trama que dosifica magistralment els elements intrigants permet que tot flueixi d'una forma atractiva i intensa per tal d'arribar a una part final deixant pel camí uns quants rastres sense resoldre que acabaran encaixant encara que es mantingui un misteri estimulant.
El director Chang-Dong Lee (el recordo per una magistral "Poesia") ens regala una laboriosa barreja de drama i thriller amb la incorporació d'elements onírics i fantasiosos. Converses mínimes i suggeridores, balls intimistes a la llum dels crepuscle, un gat que no apareix fins el final, uns pares separats i distants o uns hivernacles que cremen sense causa aparent són alguns dels elements que insinuen sense arribar mai a un desenllaç parcial de la trama. Estem a la mercè dels continuats esquers que es van mostrant i que van encaixant poc a poc en un prodigui de geometria encara que tinguem la sensació d'anar ben perduts.
Al mèrit precedent li hem de sumar el retrat personal i social que mostra una radiografia profunda i fosca de la naturalesa humana en paral·lel a tota una sèrie de contrasts i desigualtats enquistats i, fins i tot, obscens. El món rural decadent davant  l'opulència urbana o la precarietat laboral davant la insultant riquesa financera s'aniran perfilant alhora que es retrata una generació amb desitjos de realització personal sense possibilitats de concreció imminent. I tot això només fa que alimentar una insatisfacció i una ràbia que van prenen forma en la figura del nostre protagonista. No s'explica ni es vol justificar res, simplement es mostra de forma evocadora i molt inspirada un univers enigmàtic que acumula frustracions mentre es va encenent un flamarada interior que explota sense pietat en una memorable escena final.
Seieu a la butaca per deixar-vos portar per una proposta d'una poètica subtil i tendra per descriure un desassossec penetrant i una bufetada de realitat que en cap moment es converteix en un vulgar pamflet tot i que conté una de les estampes més incisives i transcendents de la  condició humana dins un context social esquerp i gèlid que he pogut contemplar darrerament. (9/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exercint la docència a secundària des del 1987 com a professor d'Educació Física amb un parèntesi de 8 anys com alliberat sindical. Amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor