Carrer de Teresa Guàrdia, 25752 Biosca

Carrer de Teresa Guàrdia, 25752 Biosca

dilluns 08 de juny 2020 - 10:45
Carrer de Teresa Guàrdia, 25752 Biosca
carrer de Pavía, encara, a Biosca

Tan cert com que la història la redacten els homes vencedors, ho és que els mateixos escriuen els noms dels carrers.

La vila de Biosca compta entre els seus fills una bona colla de guerrillers carlins. El capità Carles Xuriguera, dit “el Rei de Biosca”, fou un dels primers: nascut a la gran pairalia de Xuriguera, lluità al costat del llegendari mossèn Benet Tristany durant la primera carlinada, la dels “Set Anys”, fins que l’any 1834 caigué fulminat prop de Su pel precís tret de Jaume Mas, caporal dels mossos. Company i paisà de Xuriguera era en Ramon Pinyol, executat també per l’expeditiu Mas, en aplicació de la llei de fugues, poc abans de la segona carlinada. També carlinejà en Ferrer, conegut com “el Moisès”, detingut al setembre de 1853 a la mateixa plaça de Biosca. I en Pere Puig, dit “el Coscó”, segurament el més destacat de tots: membre de la partida de mossèn Benet i, després, fidel al seu nebot, el general Rafael Tristany. Protagonitzà l’any 1848 l’ocupació de Guissona i l’enderrocament de les seves defenses, participà entre 1857 i 1859 en la quixotesca “Guerra dels Tristany” dels irredempts nebots d’Ardèvol, i el trobem després de multitud de fets d’armes entre la Ribera Salada i la vall del Llobregós, fins que caigué mort a la batalla d’Oliana al poc d’arrencar la tercera carlinada; en el comunicat adreçat al general en cap, el comandant Andreu Torres en lamentà la mort titllant-lo de ”pundoroso coronel”. Cap record hi ha d’ells als carrers i places de Biosca. Lògic: eren homes sanguinaris, fanàtics i, el més rellevant de tot, van perdre totes les guerres.

Tampoc hi ha ni rastre en memòria dels il·lustres visitants de la vila: ni d’en Carles Maria Isidre de Borbó, el pretendent carlí Carles V, que hi pernoctà camí de Solsona, al juny de l’any 1837, ni del Príncep Lichnowsky, comte de Werdenberg, que l’acompanyà i que n’escrigué una cèlebre crònica, ni del ja citat general Rafael Tristany, comandant general dels exèrcits carlins del Principat i president de la Diputació General carlina restaurada l’any 1874; el gran dels nebots Tristany era fill d’Ardèvol, una vila ben propera, i visità Biosca, armat i desarmat, en nombroses ocasions. Lògic també: a més de perdre totes les guerres, eren forasters.

No obstant, Biosca sí que honora un personatge protagonista de la mateixa època: el general Manuel Pavía y Lacy, que dona nom a una de les principals artèries de la vila, creuant-la del torrent de Pasterola al camí de la Mesquita. Els mèrits d’aquest general per a figurar al nomenclàtor bioscà rauen en la seva fracassada estada a Catalunya amb l’objectiu de sufocar la segona carlinada. Durant el comandament, els seus 22.000 soldats regulars es van dedicar a perseguir els poc més de 400 homes de mossèn Benet i el seu únic èxit fou foragitar-los de Biosca la primavera de 1847 i organitzar una xarxa d’espionatge, deserció i traïció que va aconseguir capturar al canonge general a Sant Serni i afusellar-lo l’endemà a Solsona. Poc després, Pavía considerà acabada la guerra -tot i que encara es perllongaria dos anys més- i fou enviat a les Filipines, a sufocar una revolta dels independentistes tagals, fet que no computa com a mèrit; com tampoc ho fa el nou fracàs en intentar frenar la revolució democràtica de 1868, que li costaria la corona a la reina Isabel II, ni ocupar un plàcid escó de senador vitalici gràcies a la Restauració borbònica propiciada pel cop d’estat que va acabar amb la Primera República. Lògic tot plegat: malgrat els seus actes de violència i els seus fracassos militars, va guanyar la guerra.

Potser ara, molts anys després, seria moment de fer net i, ja posats, posar una dona local al lloc del general foraster. De la mateixa manera que Cervera ha expulsat un general feixista del nomenclàtor i ha col·locat al seu lloc una cerverina il·lustre, Biosca podria foragitar el general repressor i posar-hi a la dissortada Teresa Guàrdia, dita “la Baquiol”, la bruixa llevadora de Biosca. Seria un bonic acte de reparació i, qui ho sap?, tal vegada portaria bons auguris per frenar el declivi poblacional de la vila.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de jaumemoya
Vaig néixer a Barcelona; sóc llicenciat en dret, tinc algun postgrau i m’he guanyat la vida fent de Procurador dels Tribunals. Però no em sento realitzat amb res de tot això, per la qual cosa, des que visc a Florejacs, he esmerçat energia, passió i entusiasme a la dinamització cultural, social i mediambiental. Així he esdevingut un activista neosegarreta, ruralista, estepari i aixafaterrossos. Durant uns anyets, maldant per transformar causes perdudes en causes pendents i sense saber gaire com, vaig anar a petar en un escó del Congrés dels Diputats, representant les terres de Lleida, Pirineu i l'Aran. Gràcies a la Deesa Democràcia, fou un viatge d'anada i tornada, amb estada curta. A dia d'avui, cronifico tendències horacianes i assilvestrades, incontinència verbal, atacs d’hiperactivitat patològica i brots d'indignació furibunda. A pesar de tot, i fins a nou avís, toco vores i gestiono amb sostenibilitat i fluïdesa les energies, que, com diu la ciència, ni es creen ni es destrueixen, sinó que transformen. L’anhelada aurea mediocritas és a tocar.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor