Julian Assange, fundador de Wikileaks, continua sense sortir de l'ambaixada d'Equador a Londres després del 5 de febrer del 2016. Sens dubte, existeix un abans i un després en el "cas Assange" des del passat divendres 5 d'aquest mes. 

El senyor Assange podria ser un home arrogant i manipulador. No queda gens afavorit per la pel·lícula "El quinto poder". El documental "We steal secrets: The Story of Wikileaks" és una bufetada en tota regla entorn la seva figura. Cert periodisme pensa que el senyor Assange és un tipus sense ètica periodística. I també hi ha ciutadans que creuen que Julian Assange no té cap tipus d'ètica, perquè s'empraria de qualsevol mitjà per aconseguir el seus objectius.

En definitiva, una mena de Maquiavel del segle XXI per alguns. Per d'altres, un heroi en la lluita contra l'opacitat informativa dels estats i dels seus abusos.

El cas és, però, que se'l va declarar innocent el 5 de febrer del 2016. L'ONU l'ha absolt de les acusacions per delictes sexuals. Suècia i el Regne Unit han perdut la batalla legal per detenir l'activista més famós del món. Amdós països s'han quedat sense legalitat favorable i legitimitat democràtica enfront del senyor Assange. Per tant, hauria d'estar fora de la seva particular presó londinenca en aquests mateixos moments, quan ja han passat quatre anys des de la seva entrada. Però no n'ha sortit. No s'ha d'oblidar que les opinions del Grup de Treball de l'ONU sobre Detencions Arbitràries són vinculants d'acord amb el dret internacional públic.

¿Per què no surt de l'ambaixada d'Equador a Londres, el senyor Assange, si té una decisió jurídica vinculant que l'empara?

Perquè el senyor Assange pot arribar a ser moltes coses. No obstant, no té un pèl de ximplet. Julian Assange no se'n refia de Suècia i del Regne Unit, tot i que la justícia de l'ONU li ha donat la raó després de dos anys. Sap que si surt de la seva "cel.la daurada", compra una pila de números de la rifa de la seva extradició als Estats Units per a ser novament jutjat. I també sap que té més que assegurada una sentència condemnatòria a l'americana.

Es diu que els estats estan en crisi. És cert. Nogensmenys, el seu poder segueix sent imponent i real. En canvi, les organitzacions internacionals depenen dels estats. L'ONU no és cap excepció. I de moment, estats tan democràtics com el Regne Unit, Suècia i, sobretot, els Estats Units no volen admetre la seva derrota política i jurídica davant d'Assange. I Julian Assange no vol que el seu cul vagi a espetegar a un presó nordamericana per anys i panys.