Per entendre’ns ràpidament: es tracta d’una pel·lícula francesa on no paren de xerrar, de menjar plegats, d’infidelitats i de trobades als bars o restaurants. Si sou dels que aprecien i gaudeixen aquest tipus de propostes de ben segur que no us penedireu passar per taquilla.
Olivier Assayas s’arrisca un altra vegada amb «Dobles vidas» i ens convida a participar d’uns diàlegs dinàmics, eloqüents, civilitzats i amb una càrrega estimulant d’idees i reflexions al voltant del canvi de paradigma global amb la irrupció de la tecnologia digital i el món del «big data» amb els seus algoritmes amenaçadors.
A partir d’un entramat bàsic en forma de triangle de relacions, una parella amb un vell amic comú que s’entén amb ella, amb les seves dedicacions dins el món editorial i l’interpretatiu es van mostrant altres personatges per acabar configurant un univers de vincles i converses amb una memorable riquesa de matisos i una veneració per la paraula que no us deixarà indiferents. El director ho aposta tot a un guió basat en uns diàlegs molt treballats i unes destacades interpretacions. Al fer-ho, constreny enormement les possibilitats estètiques fins al límit que no apareix un paisatge fins la part final. De forma prou meritòria aconsegueix superar aquest entrebanc amb una càmera que gairebé participa de la conversa al marge de fer una petita «trampa» al establir la majoria de trobades amb el sistema «pic-nic» en lloc de l’estàtic «tothom assegut a taula».
Un altra destacada virtut del director és que planteja de forma oberta i dinàmica multitud de problemàtiques que s’esdevenen amb la irrupció del que hem anomenat revolució tecnològica i digital: la immediatesa, el valor de la privacitat, allò essencial davant en canvis accelerats, els tòpics sobre la «degradació» i la redefinició de la cultura, la barreja perillosa entre realitat i món imaginari, el adaptar-se als nous temps o morir i un llarg i estimulant etcètera.
Finalment cal destacar el to de comèdia dramàtica fresca i ajustada a una realitat amanida amb un optimisme sense exageracions i culminat amb un final lluminós que ens convida a fluir dins una vida convulsa i atapeïda de contradiccions. (7/10)
