Molts mals del nostre temps es concentren en la matança d’Orlando, la més gran a Estats Units des dels atacs de l’11 de setembre de 2001. Des que Obama és president, tots els anys s’ha produït almenys una matança amb diverses víctimes per trets d’armes de foc. I tantes vegades ha sortit el president per lamentar-ho.
Sempre ha sortit el president Obama per traslladar el condol a les víctimes i queixar-se que la llibertat per posseir armes sigui tan discrecional a Estats Units.
Però la pregunta que em faig en conèixer la matança en una discoteca freqüentada per gais a la ciutat de Florida és què haurem fet perquè l’odi i la intolerància, la falta de respecte i el fanatisme, saltin com a espurnes a qualsevol moment i en qualsevol part?
No disposem encara d’un informe complet del que ha ocorregut a Orlando, la ciutat de Disneylandia per excel·lència en l’Estat de Florida. Donald Trump s’ha apressat a afirmar que es tracta del terrorisme islàmic. Ho ha dit tenint en compte el nom de l’autor de la matança i per les declaracions de l’organització de l’Estat Islàmic reclamant l’autoria de la barbàrie. També perquè li va bé pel relat anti-tot que ha aconseguit situar-lo en el candidat republicà a la presidència d’Estats Units.
El que es percep al llarg de l’ample món és un discurs de l’odi que penetra totes les societats occidentals, lliures i democràtiques, que s’han lliurat a una desautorització de l’altre, a un odi al que no pensa el que està establert, a una falta de respecte al que discrepa en qüestions considerades fonamentals.
Sabrem quins mòbils han mogut a l’autor de la matança de la terrible matança d’Orlando. En qualsevol cas és un símptoma de com el discurs de l’odi, el de falta de respecte a l’altre, la intolerància radical s’ha apoderat de la societat occidental, democràtica, tolerant, oberta i molt insegura.
